dimarts, d’octubre 31, 2006

MEMORIA DEL SAQUEO

L’altre dia vaig veure un documental d’aquest que es diuen que et remouen per dins. Es tracta del documental argentí “Memoria del Saqueo” del director “Pino” Solanas. Aquesta cinta dividida en uns deu capítols et permet veure de forma magistral i entretinguda tot el procés de liquidació i de venda d’Argentina per part de la seva classe política que arrenca tot just a principis dels anys vuitanta del segle passat quan Argentina va recuperar la seva democràcia. Al llarg de la cinta es increïble, però es pot veure com molts d’aquells que van lluitar contra els militars i contra la dictadura de Videla, Galitieri, Massera quan arribà l’hora de la democràcia es van llençar a liquidar i vendre el seu país a canvi d’embutxacar-se milions i milions de dòlars.

Primer va ser Alfonsin, que amb el seu bigoti i els seus bons modals va assentar els bases del sistema oligàrquic i tecnòcrata que faria un dels saquejos més grans de tota la història de la humanitat. Desprès va arribar Carlos Saul Menem que al documental se’l pot veure l’any 1989 en plena campanya electoral amb les seves patilles i el seu pentinat al més pur estil “cabdill americà i alliberador del segle XIX” dient quasi plorant a les mares que no tenen per donar de menjar als seus fills i als pobres que “Yo no les voy a defraudar” repetint-lo més de vint vegades pletòric . Desprès del seu període presidencial l’any 1999 la corrupció va arribar a nivells increïbles, la quasi totalitat de les empreses argentines publiques que no eren deficitàries quan van ser privatitzades al llarg dels anys noranta a finals d’aquella dècada acumulaven unes pèrdues increïbles. Es va procedir a liquidar el país i la major part de la classe política argentina va participar d’aquest repartiment econòmic d’un dels països més rics del planeta. També hi havien tantes persones en la més absoluta pobresa i a punt de caure en la inanició que moltes persones ja parlen obertament de “Genocidi alimentari” d’una part important de la societat argentina.

A “Memoria del Saqueo” podem observar com la situació es va degradant, com l’argenti de classe mitjana es va despenyar cap a la pobresa i com el país va veure com més de 450 mil milions de dòlars s’anaven i desapareixien per anar-se volant a les butxaques de tots aquells que aplicaven les polítiques neoliberals que es dictaven des del FMI. La situació es va fer tant insostenible que finalment la major part de la societat argentina es va mobilitzar al desembre de 2001 i va fer caure al govern de De La Rua, no sense que abans aquest en la seva caiguda se’n portes pel davant a 34 persones (aquesta és la xifra d’argentins que es creu que van morir a mans de les forces de seguretat argentines en les jornades del 19 al 21 de desembre de 2001). Sota el lema de “Que se vayan todos” la major part dels argentins van sortir al carrer per provocar en una revolució, que sense la tutela-la de cap ran líder messiànic i de cap organització va representar la voluntat real de les i els argentins, que estaven farts d’una classe política que no havia dedicat ni un sol esforç en governar per aquells a qui havia de representar, per a un poble i no per a les multinacionals i el poders econòmics que es dediquen a governar el món des de l’ombra.

Sense cap mena és un documental que et fa reflexionar i tot i que alguns puguin creure agosarat pensar que aquí no es podria produir quelcom igual, parlant amb alguns argentins ells pensaven que això també podia passar al seu país. Anem votant a polítics que apliquen xecs i carnets, anem doblegant-nos als poders fàctics, anem aborregant-nos i alienant-nos seguim així i un sector de la societat no fa cas als que diuen que aquest camí porta a la catàstrofe. Seguim així i el dia en que se’ns vingui tot damunt no voldrem saber que hem fet i que hem permès per arribar a el caos i el desastre.

Aprenguem de documentals com el del “Memòria del Saqueo”, aprenguem i comencem a fer un camí diferent al que ens volen condemnar.

dilluns, d’octubre 16, 2006

CONFIDENCIAL CAT, O COM AMB EL CONEIXEMENT I EL SABER ES POT ARRIBAR A LA MENTIDA.

Deia Albert Camus que "el saber és coneixement, sense el coneixement no pot haver-hi res. El cami del coneixement es infinit, ja que és la busqueda de la veritat".

Camus va haver de patir en les seves carns el feixisme i una guerra mundial demolidora, per això per a ell la principal arma de la veritat era el coneixement, sense coneixement la bogeria nazi tornaria, les dictadures substituirien el govern de la raó i la llibertat real es veuria substituida per una ficció. Això ho deia en un món molt semblant, però a la vegada molt diferent al que ens toca viure en els nostres dies. Camus, però, no era conscient encara el que els medis audiovisuals podien arribar a aconseguir: Que una veritat sembles una mentida i que la mentida més gran de totes fos vista com a un ferm discurs en defensa de la llibertat i d'uns ideals.

Això és el que he sentit quan he vist, des de l'inici fins al final "CONFIDENCIAL CAT", de CiU Produccions i del Director David Madí. He vist com uns actors molts dolents perpetraven una pel·licula en tó maniqueista, de la que si no sabès a qui està adreçada podria arribar a pensar que és un insult contra l'inteligència del català medi. Aquests actors sortosament tenen tots carnet d'una formació de la dreta catalana i es dediquen amb poc encert a intentar generar una trama surrealista al voltant de tot un seguit de esdeveniments que tenen una vinculació entre ells de tal forma que permetin a l'espectador arribar a la conclusió que aquells que ens han estat explicant contes de por al llarg del que dura la cinta són els bons i els altres són els més que dolents. El que passa és que uns parlen i els altres no. Els uns acusen i els altres no es poden defensar, i això no em sembla just, sobretot si es vol fer una pel·licula "èpica" en defensa de la llibertat.

Jo no sortiré defensant aqui i ara el "Tripartit", crec que la gent ha de jutgar en el seu conjunt l'obra de govern dels tres partits que han format part. Hi han hagut aspectes positius i d'altres que han estat veritablement negatius. No importa una visió sesgada de la realitat, com fa CiU en la seva cinta amb un resultat més bé lamentable. Importa que la gent pensi si ha valgut la pena fer un canvi en la política d'aquest país i si encara val la pena fer-ho en el mateix sentit o fer-ho en un altre. No ho se veurem a partir del dia 1 de novembre.

Però el que si demostren els "caps pensants" de CiU, es que han fet un mal favor a la democràcia, a la llibertat i a totes i tots els catalans.

1)Als i les catalanes ens han de demanar disculpes per intentar fer-nos creure que tots els mals dels darrers tres anys tenen els seus origens en l'anomenat "Acord del Tinell". Que passa amb els 23 anys de govern convergent? Aquests no compten? no és possible que quan un intenta entrar a governar en una administració que alguns es creien de la seva propietat es necessari un temps de transició i que les coses no sortin com un desitja a la primera? que hi ha dels milers de funcionaris de CiU que encara estan a l'administració catalana i s'han dedicat a entorpir l'acció de govern, aquests no compten?

2) En Democràcia un ha d'acceptar la voluntat del expressada a les urnes i no voler jugar al xantatge com fa CiU, tot demostrant tics autoritaris i de voler manipular el fet que fa tres anys tot i guanyar les eleccions l'aritmetica permetia un canvi que fins al moment era impossible. Al llarg de tota la pel·licula no donen ni un de sol de motiu pel qual ERC s'havia de decantar per CiU i no per un Govern d'Esquerres i Catalanista. Simplement es patètic veure a Duran i Lleida dient com un nen petit que ells havien donat més coses a ERC i que ells els hi van trair. Això és un insult a la inteligència. Això es pensar que la gent és imbecil. Que diguin ells que defensaven i que volien. Que diguin ara qui defensen i que volen.

3)Finalment fan un mal favor a la llibertat perquè en nom del coneixement i del saber no poden perpetar aquest "atemptat mediàtic" que és fa contra tot un país i contra la convivència democràtica i pacífica. CiU se la juga al fet de que els partits polítics li girin l'esquena. No ho faran, perquè tots representen al poder econòmic i mediàtic que representen. Però si haguès una mica de seny i de decència s'hauria de jutgar als autors de tal bestiesa visual a ser jutgats com a manipuladors i trasgiversadors dels fets, així com terroristes de la pau social i de la convivència. A més el DVD s'hauria de distribuir amb l'etiqueta de "AQUEST DVD POT SER PERJUDICIAL PER LA SEVA SALUT MORAL", ja que els efectes secundaris que pot provocar poden arribar a ser molt greus. Que passa amb el DVD i la llibertat?

Doncs que seguint la màxima de Camus, els ideolegs intenten aportar saber i coneixement perquè la gent arribi a la veritat de CiU. Una veritat malatissa i esquizofrènica, que veu complots i mans negres per tot arreu, que s'ha dedicat al llarg dels darrers tres anys a fer mal a aquest país, un país que ha venut per una foto, tal i com a estat fent al llarg dels 23 anys de la nostra història i que l'importa molt poc fer mal bé la convivència i la pau social a Catalunya per tornar al poder. Ells si que demostren que el preu de la lluita política té un preu, ells si que demostren que el vendrien si fes falta, com fa ver una part de la societat catalana al 1714 o com va fer part de la Lliga amb Franco. Aquests són els patriotes catalans que ens volen "Governar bé"