QUE NO US ENGANYIN

L'altre dia la selecció catalana és va proclamar campiona del món d'Hoquei, ho va fer amb una samarreta d'un altre Estat "cuyo nombre no quiero recordar", i sota l’amenaça i la coacció d'aquest Estat que utilitza les tècniques més brutes i repressores per evitar que ho facin representant al seu país, Catalunya. Tot i això no deixeu que us enganyin, ja que qui va jugar i va guanyar va ser Catalunya.



També l'altre dia va ser un bon dia per reclamar de nou que Catalunya recuperi llibertats i torni a tenir Seleccions esportives pròpies. Era una bona ocasió desaprofitada. Llàstima que qui l’havia d'aprofitar no ho va fer. Llàstima que només es facin propostes sobiranistes en Calçotades i en mega aplecs sardinistes on l’euforia col·lectiva juga males pasades a polítics que juguen amb la Independència de Catalunya amb finalitats partidistes.

On estaven els que fa tres anys es feien fotos a Macao. Potser estarien de calçotada, ahhh no, que ara no i han calçots. Potser de mariscada? Potser, però segur que no estaven reclamant allò que pertoca a Catalunya, la llibertat de ser el que vulguem ser.

DE QUE ESTEM PARLANT?

L'altre dia vaig veure un seguit de noticies, una darrera de l'altre, que al final em van deixar atordit i amb el cabells de punta. D’una banda el Banco Santander Central Hispano (a partir d’ara Banco Santander) ha anunciat que ha obtingut uns 10.000 milions € de beneficis!!! Increïble, per no dir obscè. Donen la noticia i com si no res. Aquí no passa res, que no es mogui ningú.

Als poc minuts, donen una altra noticia: el poder adquisitiu dels treballadors a l'Estat Espanyol s’ha estancat, els salaris no pugen des de.....10 anys!!! També donen la noticia com si no res, tampoc passa res, seguim com si no res.

Desprès una mica de terrorisme i de morts que si a Iraq i no se que més llocs. Finalment la tercera i impactant noticia. Donen les dades dels salaris mínims a la Unió Europea. El que més Luxemburg, amb uns 1600 € i el que menys 92 € a Romania i Bulgària. Si tenim en compte que el llindar de la pobresa esta considerat per guanyar menys d’un $ diari, els romanesos i els búlgars estan molt a prop del llindar de la pobresa. Aquí menys encara passa quelcom. No ens interesa.

I després ens segueixen parlant de merda, que si futbol, que si espectacle, que si moda i que se més i més coses per distraure l'atenció, es com un gran joc de distracció. Total així ens mantenen alienats, per rematar-ho, ens posen anuncis amb cotxes i acte seguit d’aquests els anuncis de les hipoteques que haurem de contractar per tal de pagar això i més coses que ens venen com les vacances, la casa i dintre de poc (sinó temps al temps, la sanitat, l'educació, el transport i mil coses més).

A veure, de que estem parlant? Que ens ho estan dient a la cara i se’ns estan rient perquè ens han tornat imbecils, ens han fet creure en el seu món de somnis, en la seva societat del benestar que només és de somni i benestar per ells. Crec que beneficis obtinguts com el Banc de Santander s’haurien de considerar actes de terrorisme financer. S'hauria de perseguir la usura, l’especulació i la depredació financera, que és el que sense cap mena de dubte han fet els rapinyaires financers per tal d’obtenir tants beneficis.

Em sembla indecent que se'ns digui que tenen tants beneficis, però com els aconsegueixen?. Potser congelant els salaris per aturar la capacitat d'estalvi de les famílies i fer que s’endeutin al haver de contractar les seves hipoteques? Potser deslocalitzant empreses a països de la Unió Europea on els salaris estan ratllant la pobresa? No crec, no? que sóc una mica desconfiat i malpensat?

La setmana passada es van reunir els mandataris de la Unió Europea
i segur que no van parlar de que els salaris en alguns indrets d’aquesta magnifica institució són del tot irrisoris i lamentables i que no serveixen per garantir la cohesió social i el desenvolupament. Segur que van parlar de repartiment del poder d’aquesta Unió que només serveix per fer als rics més rics i als pobres més miserables. Jo em pregunto com poden parlar de construcció europea quan hi han ciutadans d’aquesta Unió que no tenen el mínim vital garantit. Aquests mandataris europeus no tenen la més mínima dignitat ni el més mínim sentiment.

Per mi tot això si que és terrorisme i no del que col·loques una bomba i provoques víctimes. Per mi es terrorisme d’Estat, terrorisme financer que serveix per destruir vides, desestructurar societats, per estendre la misèria i per multiplicar els seus beneficis. Aquest terrorisme institucionalitzat en forma de capitalisme que té la una potent arma en el desconeixement i en l'alienació de les masses per provocar que assisteixin a l’espectacle com si no res, provocats del seus videojocs, de les seves segones vides virtuals, de les seves músiques i les seves distraccions.

S'han de recuperar consciències per entendre de que estem parlant. S’han de recuperar consciències per lluitar contra aquest terrorisme, s'han de recuperar consciències per superar aquest estat d’alienació permanent i d’inconsciència generalitzada. Sinó a les hores de que estem parlant?

S’HA ACABAT EL QUE ES DONAVA

Ahir varem rebre la mala noticia que ETA deixava les armes. És una mala noticia perquè això vol dir que el diàleg, l’entesa i perquè sembla que la única possibilitat és la de que en tot el conflicte basc hi hagi un vencedor i un vençut.




A vegades em podria preguntar perquè als companys de Batasuna i de tota l’esquerra independentista basca no fan un gest de valentia i de tant en tant trenquen una posició hermètica desmarcant-se de les armes? Però acte seguit un es dona compte que això no es possible, perquè l’Estat Espanyol en tot aquest conflicte el que vol és: 1)Negar l’existència de conflicte 2) Obligar a ETA i a tots aquells que estan lluitant a rendir-se sense cap mena de contraprestació política de pes. 3) Criminalitzar a tot l’independentisme ja sigui basc, català, andalús o de l’illa de Perejil. 4) Que no es pugui posar en debat i qüestió el model d’Estat i sobretot el que és més greu, que el poble no pugui exercir el seu dret de decidir lliurement quin és el seu futur.

No diré que m’alegro de que ETA torni a les armes, ja que crec que el diàleg, sempre i quan sigui sincer i amb intenció de voler solucionar les coses, és el camí.
Però un cop més veig que el gran pacte mediàtic i polític de tots ells que qualifiquen de “criminals” a ETA i que s’identifiquen amb una idea concreta d’Espanya, passa per alt una qüestió fonamental en tot el procés: Perquè alguns integrants d’una societat “democràtica” acudeixen a les armes per defensar els seus drets? Perquè una part de la societat basca, per minoritària que sigui, està a favor de la lluita armada? Que és el que no funciona en el sistema que per més que s’intenta, no fa possible que aquells que volen deixar les armes ho puguin fer, sense que això signifiqui una derrota sense pal·liatius?

No diré que no tingui cap mena de culpa ETA en el trencament del procés de pau, però el que si que crec és que l’Estat Espanyol no ha fet tot el que calia fer per donar tots els argumets, ja no a ETA, si no a la societat civil basca per tal de que la fi de la lluita armada sigui la única sortida possible.

Les demandes que fa el PP i cert sector del PSOE, així com les seves trinxeres mediàtiques, de voler que ETA es rendeixi sense més, sense cap mena de compromís polític de pes de part de l’Estat Espanyol no és realista i sobretot el que fa és amagar que darrera de tot hi ha un interès manifest de que es perllongui la actual situació de lluita armada, ja que així podran seguint construint el seu model d’Espanya basat en la negació dels drets del conjunt de pobles que conformen l’Estat i en la defensa d’una Constitució feta sota l’ombra allargada del feixisme espanyol. El seu model d’Estat és un model carrincló i fins a un cert punt feixista pel què fa la defensa dels drets individuals i col·lectius dels seus integrants, ja que no poden ni volen acceptar cap altre Espanya que la que ells han impossat per "cojones". A Espanya no hi ha la valentia política d'acceptar un altre model, ni de no voler utilitzar el terrorisme com a element per a guanyar vots.

Mentre el que es debateixi sigui l’acostament de presos, la il·legalització o no de partits i totes aquestes coses el problema seguirà persistint i persistint. Cal debatre el model d’Estat, cal estar disposat a acceptar que la unitat de l’Estat no es indivisible i cal sobretot donar la possibilitat de posar en entredit tot, de revocar i renovar constitucions, de posar i treure reis i proclamar repúbliques i de reconèixer drets tant elementals com el dret a l’autodeterminació, ja sigui a nivell individual, com a nivell col·lectiu. Si això no és així desprès que no es preguntin perquè hi ha gent que es posa la caputxa i es llença a la muntanya per lluitar per les seves llibertats.