dilluns, de desembre 17, 2007

APARTHEID

Ja fa un temps vaig anar a veure l'exposició "Apartheid" al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) però en vull parlar ara. Particularment em va agradar molt, ja que fa un recorregut en el temps i en l’espai per analitzar i comprendre quins són els orígens de les teories racistes i com es va desenvolupar el racisme al món occidental, ja que no en va el Apartheid o segregació racial es va donar tant a Sud-àfrica com als Estats Units d'Amèrica.

Així podem veure com a llarg del segle XVIII el racionalisme defensat per la Il·lustració va servir per què apareguessin les primeres divisions de la raça humana en tot un seguit de "races" que variaven segons la pigmentació de la seva pell o les seves característiques físiques i culturals. Aquesta classificació, feta pels europeus, col·locava damunt d'aquesta piràmide evolutiva als individus blancs, ja que entre moltes coses es justificava el fet de que els blancs estiguessin sotmeten i esclavitzant a altres humans d'ètnies diferents. Desprès al segle XIX amb el colonialisme, el racisme va servir per justificar l’espoli i la submissió de “les races inferiors”, ja que els blancs tenien l’obligació de “civilitzar” a aquestes races que segons els canons civilitzadors europeus, vivien de forma "primitiva". En aquest sentit dir que les teories darwinistes sobre la selecció natural i l’evolució de les especies animals van aportar més arguments per definir quines “races” eren les privilegiades i quines eren "infrahumanes", així per exemple es va arribar a defensar des d'un punt de vista “científic” que els negres eren l’eslavó perdut entre els humans blancs i els primats.

Al segle XX és l’etapa plenament de la segregació racial, ja que la idea de que els negres eren inferiors, marcava també la necessitat de salvaguardar als blancs de barrejar-se amb individus d'aquestes "races". A més l’aparició de ciències com l'Antropologia va servir perquè molts racistes intentessin "classificar i identificar" als diferents elements de les "races inferiors", així com les seves característiques físiques i culturals. En els cas de Sud-àfrica se’ns parla de com es va produir el conflicte entre els Boer (holandesos emigrats a terres de Sud-àfrica) i com aquests varen exterminar poblacions autòctones senceres per controlar els recursos de la zona i com posteriorment aquests es van enfrontar a la autoritat colonial britànica en l'anomenada "Guerra dels Boer", que finalitzà amb el compromís per part dels britànics de tancar a les poblacions autòctones en zones "reservades" per a ells, no cal dir que aquestes eren les zones més deprimides i més pobres, així com el compromís de declarar Sus-àfrica un país independent. Així en la nova República de Sud-àfrica les poblacions autòctones van ser arrencades del seu medi natural, on havien viscut segons els recursos que podien aconseguir, ja que per desgràcia d’ells en els mateixos territoris havien molts recursos naturals que per ells no eren necessaris, però si pels europeus, fet que va definir la seva sort, ja que van ser expulsats dels mateixos i portats a zones on aplicant la política de segregació racial no hi havia aigua ni cap forma de desenvolupar activitat econòmica, ja que sovint eren enviats als deserts.

Així doncs també se'ns comenta com poc a poc aquestes societats es van anar desestructurant i alienant de la seva realitat i el seu medi, fins que a mitjans del segle XX a Sud-àfrica la situació era de segregació racial total i on la població autòctona era marginada socialment als "Bantustan" (territoris que servien com reserves) per les minories blanques d'origen europeu que eren clarament minoritàries. És en aquest context es quan se'ns parla de les resistències contra l'Apartheid i com es desenvolupà la persecució per part del govern sud-africà a destacats líders d’aquests moviments, com Nelson Mandela o Steve Biko.

Finalment es recull com va caure el regim d'Apartheid, però com encara avui en dia es mantenen moltes de les diferències econòmiques i socials al Sud-àfrica del segle XXI, un país devastat per la Sida, ja que s’ha passat a principis dels anys noranta del segle XX d'uns 500.000 afectats a més de tres milions d’afectats actuals. Aquesta és sense cap mena una de les denuncies que vol posar en evidència l’exposició, així com el fet que encara persisteixen molts dels efectes de les polítiques de segregació, com les estructures socials d’aquell període encara avui es mantenen i com no els sectors que continuen controlant les riqueses i els recursos del país segueixen sent els mateixos que durant el regim de l'Apartheid.

A títol d'Epíleg l'exposició ens planteja un apartat on podem veure en xifres la situació desigual existent entre el Primer i el "Tercer Món". Per aquest motiu se’ns comenta xifres en ma com nosaltres gastem i malgastem recursos mentre a la majoria dels països en desenvolupament l'esperança de vida molt més limitada i els recursos els falten. A més també s'analitza les previsions del creixement econòmic als nostres països i en piràmides de previsió d’evolució de les estructures socials en relació a l'evolució de l'edat es pot veure com d’aquí a cinquanta anys a casa nostra per exemple hi haurà molta més població envellida i que per tant no produirà, que no pas gent jove, mentre que en els països en "desenvolupament" aquestes piràmides s’inverteixen (en part per les pèssimes condicions de vida) seguint patrons molt clars: una alta natalitat i una baixa esperança de vida. Això provocarà que els fenòmens migratoris s’accelerarin i es multipliquin encara més, ja que directament aquestes societats estaran del tot incapacitades per poder sostenir a la població i si la gent no vol morir-se directament haurà de marxar.

Finalment hi ha una instal·lació on es pot veure un muntatge d'un vídeo que ens demostra la perversió de la nostra societat, mostrant-nos per exemple un programa de cuina d’una famós cuiner que ens parla de com cuinar i fer plats “ricos, ricos”, però les imatges que se’ns mostra són les d’un campaments d’immigrants a les afores de Madrid, on les persones que estan allà han de menjar qualsevol cosa. Sense cap mena de dubtes és una exposició que s’ha de veure, cosa que podreu fer al CCCB fins el proper 13 de gener.

dimecres, de desembre 05, 2007

LA CROSTA

Fa uns dies el diputat socialista Joan Ferran, que en teoria pertany a un partit que es defineix "d'esquerres i catalanista" va escriure al seu bloc personal una entrevista que li van fer al voltant de la "crosta nacionalista" que existeix i persisteix a la Corporació Catalana de Radio i Televisió (CCRTV) i com s'hauria d'arrencar aquesta "crosta nacionalista" per tal de "fer net" i de pas "fer país", suposo que el seu país.

El que denuncia Joan Ferran és que actualment a la CCRTV encara hi han "masses elements" pujolistes que des dels seus llocs aprofiten qualsevol ocasió per atacar al govern d'Entesa "catalanista i d'esquerres" i per una visió que ell anomena "esbiaixada del que ha de ser el país", a la vegada que repeteix una i una altra vegada allò de que cal "arrencar la crosta nacionalista del país".

El diputat socialista encara va més enllà i llença atacs directes contra Antoni Bassas, Miquel Calçada i Josep Cuní, als dos primers els titlla de ser "massa sobiranistes i nacionalistes" i al tercer de fer "crides continues" a la manifestació a la ciutadania, mentre que posa en evidència que tots tres treballen per unes institucions publiques i que no representen als interessos de la majoria de la ciutadania, ja que la CCRTV te intenció de fer radio i televisió que no va dirigida a la majoria de la immensa part de la ciutadania. A més també critica (sic) que es pot saber el temps que fa a Guardamar, però no a Madrid i que a Espanya no se li diu pel seu nom, o sigui Espanya, i sovint s'intenta emprar el terme "Estat Espanyol" en comptes de dir Espanya, que es com s'hauria de dir.

Així doncs veiem que la voluntat del senyor Joan Ferran en el seu article no és una altre que la de provocar al personal i en aquest sentit com es diu, "marcar múscul" davant de les vel·leïtats "nacionalistes" d'alguns mitjans de comunicació públics que efectivament estan pagats per tots els diners dels contribuents. Però les paraules del senyor Ferran són una trampa i una enganyifa que busca el rebombori i crear malestar de forma gratuita, mentre que d’altra banda vol ser un toc d’atenció per alguns que "o canvien les coses o ja es poden anar buscant feina".

En aquest sentit i dins de la lògica monopolística del poder que en aquest moment té el PSC, en part gràcies a l’ajut que li estan donant ICV – EUiA i ERC, els socialistes catalans estan preparant la maquinaria política per fer el “rodet” i començar les seves purgues politiques i mediatiques en els mitjans de comunicació. En aquest sentit dir que hi ha masses "nacionalistes i sobiranistes" dins de les ràdios i televisions publiques catalanes és preparar el terreny per començar a fer “creuetes” per un futur redissenyament del panorama mediàtic del país. El que ens vol dir el senyor Ferran es que d’aquí poc caldrà arrencar a tots aquests elements dels espais de comunicació públics per tal de col·locar a altres "mes plurals i neutrals" que seran els que aplicaran una visió de país que s’aproparà més a la Catalunya que vol per exemple el Partit Popular o Ciutadans i que (oh sorpresa!) també es la del Partit dels Socialistes de Catalunya, que la que vol per exemple Esquerra. En aquest sentit o s'atura els peus a les intencions de personatges com el senyor Ferran o encara la televisió catalana s'acabarà espanyolitzant més i més del que ja ho està avui en dia.

Personalment el que s'ha vist en tot aquest tema es que al senyor Joan Ferran se li ha caigut la careta i ha confós el magnesi amb la gimnàstica, ja que titllar de "pujolistes" o "nacionalistes" a tot un seguit de "totems" mediàtics pot ser la excusa del tot perfecta per tal de depurar-los i aconseguir el control d’aquells espais que encara avui es resisteixen a seguir els dictats que s'emeten a ritme de pasdoble des del carrer Nicaragua, però que son uns dictats del tot “neutrals i purs” i que no tenen una visió esbiaixada, no home no, com la d’alguns professionals dels mitjans de comunicació que són massa "anti governamentals". El que li passa també al senyor Joan Ferran és que no li agrada la realitat que dia a dia es va configurant i vol tenir els mitjans audiovisuals al servei de la causa socialista i per fer-ho ens parla de la ciutadania en abstracte, com un ens sense anima i ell esdevé el portaveu per tal de fer una defensa del que és correcte o no. Però això per mi es diu censura i persecució politica en tota la regla. Despres parlem del que fa Hugo Chavez a Veneçuela i aquests miren de fer el mateix, però amb altres paraules i un altra "modus operandi". En definitiva el control total dels medis de comunicació. Visca la pluralitat i la independència dels mitjans de comunicació.

Jo formo part de la ciutadania, i com a fill d'immigrants l'he de dir que les seves paraules m'han sonat més a depurar, purgar i censurar a aquells elements que no veuen el país com vostè el veu, utilitzant per això excuses mil, per tal de poder fer arribar la seva visió uniformitzadora a la majoria de la ciutadania i així terminar amb els reductes que encara queden en alguns medis que no ballen la seva música, que per cert es molt casposa senyor Ferran.

Jo ja tinc clar que per vostè el seu país es Espanya, però per mi aquest país és Catalunya i per mi, senyor Joan Ferran, jo que formo part de la ciutadania de la que vostè s'omple la boca, Espanya és un invent, una invenció, que durà ja fa massa anys, un element abstracte que nomes es concreta en determinades esferes burocràtiques i administratives, per tant en les estructures d'un Estat, i que és el que ha permès a Castella dominar a altres pobles de la Península Ibèrica, per aquest motiu quan parlo d'Espanya, i jo vull parlar en propietat, em refereixo a aquesta estructura com a "Estat Espanyol" i no a Espanya, ja que per mi no existeix aquest concepte de nació espanyola. Si existeix per vostè em sembla molt bé, però no acceptaré que jo hagi de dir les coses com vostè cregui i si personalment treballès a TV3 faria exactament el mateix, cosa que crec que per sort és el que fan els professionals que encara es mantenen independents i per tant encara no han acceptat les seves "suggeriments" per parlar de l'Estat Espanyol.

A més vostè diu que la CCRTV ha de representar a totes i tots els ciutadans, però a mi TV3 no em representa cada cop que sento un anunci en castellà, que no son pocs, o quan els programes, malauradament cada cop més, es fan en castellà. Personalment li vull recordar que si vull escoltar televisió en català nomes tinc tres opcions i mitja (TV3, Canal 33, Barcelona TV i a vegades 8 TV), mentre que en castellà tinc més de vuit opcions. Que més vol, que facin TV3 en castellà? Aquests espais són els únics que ens queden per construir país, i vostè el que vol senyor Ferran es que es posin al servei de l'acció espanyolitzadora del PSC, que és la seva opció social.

Ja se que vostè només segueix els dictats que li marca el seu "cappo", el Tio Pepe, i aquest cop li ha tocat a vostè fer l'envestida, el que s’ha de fer per guanyar-se el sou, no?. Miri senyor Ferran, donis una volta per Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet i altres llocs i miri com determinats grups socials vinguts d’altres parts de la Península mai s'han volgut integrar al nostre país. Ells son crosta per Catalunya o nosaltres som crosta per ells, per aquells que els ha importat tres rabes Catalunya? Per vostè que implica això? Jo ja se quin país vol vostè, ja que vol acabar amb la nostra cultura, amb la cultura catalana que és la pròpia d’aquest país. Segur que si. Però per sort la realitat del territori es concreta més enllà de la corona metropolitana i en aquest sentit li puc assegurar que la cultura catalana resisteix i en el cas de que TV3 encara es castellanitzes més, aquesta no seria gens representativa de la realitat social a la que vostè fa referència.

Però això no li importa al senyor Ferran, ja que vostè, com un bon llop amb pell de xai ja ha començat la seva lluita personal per acabar amb la "crosta nacionalista", primer en els mitjans de comunicació i desprès a la societat, per així liquidar definitivament el país (en majúscules) socialment i culturalment. Jo estic segur que per vostè pel què dic i pel que penso dec ser crosta, però vostè per mi és un demagog, un digne representant de la casta política que no representa a ningú socialment, nomès als interessos dels poderosos i que l’únic que fa és desvariar sobre les coses. Vostè és un error de càlcul, un vividor que viu a costa de l’erari públic mentre el seu únic objectiu es finiquitar el poc que queda de país, esdevenint un clar representar de la veritables i única crosta que cal eliminar, la d'aquells que van de "catalanistes" i que volen veure el país sotmès i vençut definitivament.

Nomes vostè sap quins obscurs designis li han portat a dir el que ha dit, i tot i que realment fa pena sentir a una persona com vostè expressar-se en els termes que ho ha fet. Es veritat que en aquest país hi ha crosta, una crosta que no ens permet créixer i desenvolupar-nos com a país i vostè ja sap que en forma part. Però tot és una cosa de supervivència, com sap que vostè no té futur es dedica a passar a l’atac i en nom de la "neutralitat" vol acallar veus i uniformar discursos. Veu que la realitat es tossuda i amb preocupació es dona compte que la gent poc a poc s’està mobilitzant i s’estan creant noves xarxes i nous teixits socials que estan posant en evidència que un nou país està emergint i es un país sense complexes i que vol ser lliure. Senyor Joan Ferran, ja no ens enganya, i ho sento per vostè però ha de saber que ja forma part del passat, perquè vostè si que és crosta, una crosta que poc a poc s’anirà caient a mesura que anem construint el país i vostè, per molt que digui, no podrà aturar el que ja ha començat, i la ferida, oberta ja fa més de tres cents anys, cicatritzarà i el país avançarà lentament cap el moment on ja no quedarà més crosta i les persones com vostè seran cosa del passat.

dilluns, de desembre 03, 2007

BENVINGUT A LA REPÚBLICA BANANERA DE CATALUNYA!
Els cracks de Polònia han fet un dels millors gags des de que aquest programa "analitza" el panorama polític de Catalunya. Realment en molt poc temps poden dir veritats de com estan les coses a casa nostra fins i com passa de tot i mentrestant..."el Montilla s'ho miraaa".