dimecres, d’abril 25, 2007

ALMANSA, 300 ANYS DESPRES

Avui, 25 d’abril, fa tot just 300 anys que es va produir la Batalla d’Almansa, on les tropes aliades (uns 24.000 efectius), comandades pel Vescomte de Galway i el Marques das Minas van ser derrotades per les tropes comandades pel Duc de Berwick, que comptava amb uns 28.000 efectius. Tant unes tropes com les altres eren estrangeres, d’una banda al bàndol aliat, que defensava els interessos del mal anomenat “ Carles III, rei dels catalans”, o més conegut com l’arxiduc Carles d’Àustria, hi havien pocs soldats imperials, essent la majoria dels soldats d’origen anglès, holandès, portuguès, així com algun francès calvinista (anomenats hugonots). A l’altra bàndol, tot defensant els interessos del Duc d’Anjou, Felip V, havien els castellans, els francesos, així com nombrosos irlandesos.

Si ben és cert que arran de la batalla d’Almansa i la invassió del Regne de València pels exèrcits borbònics, es va implantar la Nova Planta als Regnes de València i d’Aragó, així com que es van produir episodis de repressió com el de Xàtiva, no és del tot cert que aquesta batalla fora necessàriament la batalla decisiva pels interessos dels austriacistes, ja que uns anys desprès, l'any 1710, encara Carles III entraria de nou tant a Saragossa (on s’anul·laria el Decret de Nova Planta), com a Madrid i no seria fins l’any 1711 quan passaren tres fets importants, que si que marcarien el resultat de la guerra. Els dos primers foren les desfetes militars de Brihuega i Villaviciosa (on els exercits aliats tingueren més pèrdues humanes que no pas a Almansa), i el tercer i decisiu fet fou que el context internacional (el mateix que havia provocat l’entrada de la Corona d’Aragó en el bàndol austriacista, tot i que les institucions de la Corona rendiren primer lleialtat a Felip V), es tornà del tot advers als interessos de catalans (tant insulars, com peninsulars), aragonesos i valencians. D’una banda les derrotes militars servien com a adob pel govern del Regne Unit que ja no volia seguir amb la guerra (els defensors de mantenir la lluita havien passat a l’oposició i eren els que buscaven l’entesa amb els Borbons els que governaven a Londres), a més Carles III havia passat esdevenir també Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, fet que ho canviava tot. El que va venir desprès ja ho sabem: Pau d’Utrecht, retirada dels aliats de Catalunya, setge de Barcelona i desfeta nacional i la majoria dels aliats contents amb allò que varen obtenir a les negociacions de pau. Bé, tothom no podia estar content, ja que catalans, valencians i aragonesos van perdre molt en tot aquest conflicte.

Crec que és molt agosarat dir que si els aliats haguessin guanyat la batalla d’Almansa, tot hauria canviat, potser les coses haguessin estat diferent, però no sabem si en un sentit positiu o negatiu. En tot cas, la batalla d’Almansa, és una bona mostra de com va ser la Guerra de Successió. D’una banda tenim a les potències aliades enviant homes a morir per una causa que no era la seva, fet que segur va afectar la moral dels combatents (allò tant normal de dir: que cony pinto jo aquí????). Als liders aliats no els va importar fer sacrificis humans en nom dels seus interessos, a la vegada que curiosament eren els mateixos aliats els que varen fer impossible que s’organitzessin exercits regulars i ben organitzats amb els naturals que si que es jugaven les garrofes i que si que estaven prou motivats.
Per molt que es parli de la Coronel·la o de l'exercit d'en Basset, el que si es segur que si les institucions de la Corona d'Aragó haguès organitzat llurs exèrcits, les coses haguessin estat ben diferents. Només quan les coses foren del tot desesperades es va recórrer a donar armes als catalans, als valencians i als aragonesos. Aquests foren els que varen resistir més de dotze mesos l’assetjament d’un dels millors exercits del moment, el francès, a Barcelona. Només vull pensar que haguès passat si haguessin exèrcits en tota la regla format per aquells que s'havien de defensar, sense necessitat de dependre de ningú més.

Avui tot just fa 300 anys de la desfeta d’Almansa, i crec que més que preguntar-nos que hagués passat si haguessin guanyat els aliats, ens hauríem de preguntar que hagués passat si els nostres aliats haguessin estat aliats de debò i ens haguessin donat els mitjans suficients per defensar-nos. Bé, deixem-ho aquí això.

Crec que forà bo, que més enllà de fer volar coloms amb això en aquest moment, dediquéssim el temps necessari per pensar, que hauríem de fer per superar els complexes i recuperar el país i la llibertat que tot fa just 300 anys varem començar a perdre.

dimarts, d’abril 03, 2007

AIXÒ ES DEMOCRÀCIA???


Us vull comentar una cosa que m'ha passat. Aviat ja sabreu perquè estic indignat.

El passat dissabte, anava en moto amb la meva dona, tots dos circulant pel carrer Mina de la Ciutat (on actualment tenim el nostre pis) fins ha arribar davant de casa nostra, ens varem baixar de la motot i vam veure que un cotxe blau es va aturar a la parada del 32 que esta davant de casa meva. Per sorpresa meva es va baixar un agent de la Guàrdia Urbana, que em va dir en castellà "se ha saltado el semaforo" i jo li respognué en català dient que no, que circulava per Mina de la Ciutat i que he passat el semafor en verd.


El semàfor en questió està el costat de casa meva, cantonada Mina de la Ciutat amb Pla de Fornells. Darrera meu no hi anava cap vehicle, fet pel qual dedueixo que el tipus estava aturat a Pla de Fornells. Jo vaig passar el semàfor en verd i diria que tot just quan creuava es posava en ambar. Això és el de menys.

La cosa, es que quan li respongué, l'agent en una actitud molt provocativa em digué "Pues si no lo entiendes a lo mejor por escrito lo entenderás" i em demanà els papers, jo els hi donà i li digué que la moto no estava al meu nom, si no al nom d'un amic i que estava a l'espera del canvi de nom. Aleshores l'agent mirà pel damunt els papers i mirà que concidís el número de la matricula amb els paper, però res més. Quan va veure que a la matricula portava el CAT, em digué "que pasa, porque llevas eso?", tot referint-se al CAT i li digué "Perquè sóc català". L'agent em mirà i em digué "con que catalan, eh?, pues ahora te voy a meter la multa y encima pondré que has estado a punto de provocar un accidente" y el tipus es va anar al cotxe, que era un vehicle sense identificar, o sigui "secreta" i allà va escriure el que li donà la gana. No em va demanar ni l'asegurança ni res més.

Al cap d'un cinc minuts el seu company em trucà i em dona el meu carnet de conduir i la multa. Al document clarament es menteix dient que m'havia saltat un semàfor, que havia estat a punt de provocar un accident, però és que menteix per on circulava jo, ja que posa que anava pel Carrer Pla de Fornells, quan jo anava pel Carrer Mina de la Ciutat i que un vehicle (fantasma), va haver d'aturar-se per tal d'evitar l'accident.

Davant de tot això, que puc fer?? Això és un abús d'autoritat en tota la regla i realment no se que puc fer. Em sento indefens a totes.

Jo, un simple ciutadà, que he de pensar davant d'aquest abús de poder, de com alguns representants exercixen de forma arbitrària la seva autoritat. Com volen que cregui en ells si els seus agents actuen així?