S’HA ACABAT EL QUE ES DONAVA

Ahir varem rebre la mala noticia que ETA deixava les armes. És una mala noticia perquè això vol dir que el diàleg, l’entesa i perquè sembla que la única possibilitat és la de que en tot el conflicte basc hi hagi un vencedor i un vençut.




A vegades em podria preguntar perquè als companys de Batasuna i de tota l’esquerra independentista basca no fan un gest de valentia i de tant en tant trenquen una posició hermètica desmarcant-se de les armes? Però acte seguit un es dona compte que això no es possible, perquè l’Estat Espanyol en tot aquest conflicte el que vol és: 1)Negar l’existència de conflicte 2) Obligar a ETA i a tots aquells que estan lluitant a rendir-se sense cap mena de contraprestació política de pes. 3) Criminalitzar a tot l’independentisme ja sigui basc, català, andalús o de l’illa de Perejil. 4) Que no es pugui posar en debat i qüestió el model d’Estat i sobretot el que és més greu, que el poble no pugui exercir el seu dret de decidir lliurement quin és el seu futur.

No diré que m’alegro de que ETA torni a les armes, ja que crec que el diàleg, sempre i quan sigui sincer i amb intenció de voler solucionar les coses, és el camí.
Però un cop més veig que el gran pacte mediàtic i polític de tots ells que qualifiquen de “criminals” a ETA i que s’identifiquen amb una idea concreta d’Espanya, passa per alt una qüestió fonamental en tot el procés: Perquè alguns integrants d’una societat “democràtica” acudeixen a les armes per defensar els seus drets? Perquè una part de la societat basca, per minoritària que sigui, està a favor de la lluita armada? Que és el que no funciona en el sistema que per més que s’intenta, no fa possible que aquells que volen deixar les armes ho puguin fer, sense que això signifiqui una derrota sense pal·liatius?

No diré que no tingui cap mena de culpa ETA en el trencament del procés de pau, però el que si que crec és que l’Estat Espanyol no ha fet tot el que calia fer per donar tots els argumets, ja no a ETA, si no a la societat civil basca per tal de que la fi de la lluita armada sigui la única sortida possible.

Les demandes que fa el PP i cert sector del PSOE, així com les seves trinxeres mediàtiques, de voler que ETA es rendeixi sense més, sense cap mena de compromís polític de pes de part de l’Estat Espanyol no és realista i sobretot el que fa és amagar que darrera de tot hi ha un interès manifest de que es perllongui la actual situació de lluita armada, ja que així podran seguint construint el seu model d’Espanya basat en la negació dels drets del conjunt de pobles que conformen l’Estat i en la defensa d’una Constitució feta sota l’ombra allargada del feixisme espanyol. El seu model d’Estat és un model carrincló i fins a un cert punt feixista pel què fa la defensa dels drets individuals i col·lectius dels seus integrants, ja que no poden ni volen acceptar cap altre Espanya que la que ells han impossat per "cojones". A Espanya no hi ha la valentia política d'acceptar un altre model, ni de no voler utilitzar el terrorisme com a element per a guanyar vots.

Mentre el que es debateixi sigui l’acostament de presos, la il·legalització o no de partits i totes aquestes coses el problema seguirà persistint i persistint. Cal debatre el model d’Estat, cal estar disposat a acceptar que la unitat de l’Estat no es indivisible i cal sobretot donar la possibilitat de posar en entredit tot, de revocar i renovar constitucions, de posar i treure reis i proclamar repúbliques i de reconèixer drets tant elementals com el dret a l’autodeterminació, ja sigui a nivell individual, com a nivell col·lectiu. Si això no és així desprès que no es preguntin perquè hi ha gent que es posa la caputxa i es llença a la muntanya per lluitar per les seves llibertats.