L'altre dia la selecció catalana és va proclamar campiona del món d'Hoquei, ho va fer amb una samarreta d'un altre Estat "cuyo nombre no quiero recordar", i sota l’amenaça i la coacció d'aquest Estat que utilitza les tècniques més brutes i repressores per evitar que ho facin representant al seu país, Catalunya. Tot i això no deixeu que us enganyin, ja que qui va jugar i va guanyar va ser Catalunya.
També l'altre dia va ser un bon dia per reclamar de nou que Catalunya recuperi llibertats i torni a tenir Seleccions esportives pròpies. Era una bona ocasió desaprofitada. Llàstima que qui l’havia d'aprofitar no ho va fer. Llàstima que només es facin propostes sobiranistes en Calçotades i en mega aplecs sardinistes on l’euforia col·lectiva juga males pasades a polítics que juguen amb la Independència de Catalunya amb finalitats partidistes.
On estaven els que fa tres anys es feien fotos a Macao. Potser estarien de calçotada, ahhh no, que ara no i han calçots. Potser de mariscada? Potser, però segur que no estaven reclamant allò que pertoca a Catalunya, la llibertat de ser el que vulguem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada