dimarts, de maig 29, 2007

ERECCIONS 2007

Tot veient el panorama electoral algú podria dir que enlloc d’Eleccions municipals, hauríem de parlar d’Ereccions municipals,
ja que hom diu que ha guanyat, uns per vots, altres per percentatges, altres per l’augment dels regidors i bla, bla, bla, més del mateix.

Jo vull dir la meva i a més breu i directe (si no almenys ho intentaré). D’una banda crec que el PSC esta en la seva línea, guanya en vots, però no en regidors. CiU guanya en regidors, però no en vots, tot i que amb la pèrdua de Tarragona, ara tindran més personal a l’atur. El PP es manté en línees generals, essent el partit més regular. Ciutadans s’ha menjat els mocs, tot i que ha aconseguit aproximadament uns 64000 vots i un bon grapat de regidors i un alcalde es queda sense representant a Barcelona i per tant sense sortir en els debats. Per això proposem al senyor Riviera i a la seva colla fastigosa un remei molt "Digui- Oiga": Ajo i Agua: (la i és la intersecció catalana).



Diré quatre coses sobre Iniciativa i la castanya supina que s’ha donat. En primer lloc han quedat fora de molts ajuntaments on hi eren presents, a la vegada que els seus dirigents s'han mostrat incapaços de sortir i dir: “Senyors hem tingut una davallada”. Res de res. El mateix autisme de sempre. Que segueixin així i d’aquí a quatre anys ja ens trobarem.

Qui també s’ha donat una bona galeta és Esquerra (antigament ERC), que amb la seva deriva social-liberal i la seva rebaixa de l’independentisme pel "sobiranisme de disseny" també s’han cobert de gloria, tot i obtenir 300 regidors més. Sembla que els liders d’Esquerra són igual o més autistes que els d’Iniciativa, cosa que a la llarga els hi passarà factura.
Les paraules de Carod-Rovira en referència a la espectacular pujada de les CUP és una mostra del actual autisme polític del abans brillant líder republicà. Ja no es tracta de que a Barcelona les previsions eren unes (7 regidors) i la realitat ha estat diferent (4 regidors). Es tracta que en alguns ajuntaments Esquerra s’ha vist desplaçada per les CUP i en molts sectors dels potencials votants d’Esquerra es percep a les CUP com un projecte més engrescador i il·lusionador que el actualment proposa Esquerra. Temps al temps, tot esperant els moviments dels sempre iluminats conducators d'Esquerra.

Sobre “Plataforma Càrnica per Catalunya” no parlaré, ja que crec que entre tots estem fent una publicitat del tot espectacular al seu líder i a la seva causa.

M’agradaria més acabant parlant de les CUP. No podem dir que han guanyat les eleccions, però si que han agafat protagonisme, mal que els pesi a alguns i a que alguns periodistes matutins només hagin comentat dues coses. Crec que la gent de les CUP estan treballant del tot més bé, treballant amb el teixit associatiu del país i participant de la vida quotidiana dels seus pobles i ciutats com persones normals, ja que els seus integrants, més que ser polítics, formen part d'una ciutadania que s’ha hagut de preocupar per la política, ja que la classe política d’aquest país ha esdevingut una mena “establishment” diví que és incapaç de fer autocrítica i agafar-li el pols a les necessitats de la gent, motiu pel qual han esdevingut una casta del tot inservible pels veritables interessos de la ciutadania.

FELICITATS A LES CUP I ALS SEUS INTEGRANTS PELS SEUS MAGNIFICS RESULTATS!!!