DE JUANA 
Aquests dies estem assistint a un espectacle lamentable, com la classe política d’un Estat que es diu democràtic, així com bona part de la seva societat permeten que una persona empresonada de forma dubtosa s’estigui morint sense que ningú faci res de res. Ja se que per alguns estem parlant d’un terrorista, d’una persona que en el seu moment va col·locar bombes i va assassinar a d’altres persones per motius polítics. Podríem entrar en el debat de si la lluita armada és licita o no, cosa que no vull fer, ja que per mi hi han altres coses més importants, que van des de la dimensió de les persones passant per la dignitat i arribant als drets que aquestes tenen.
Molts d’aquests que contínuament es manifesten contra l’alliberament de De Juana Chaos i contra el diàleg es consideren cristians i van cada diumenge a missa, participen de les almoïnes i intenten creure’s uns bons seguidors de la fe de Crist, però amb la seva actitud envers persones com De Juana Chaos i en contra de l’enteniment i el diàleg demostren la seva hipocresia i la seva falsedat com a persones. No era Jesús qui defensava l’enteniment amb els altres, l’amor a l’altre i el perdó, així com la defensa de la dignitat humana? Potser el cristianisme que em varen ensenyar a mi va ser el dels pobres, que és el de la pietat, l’amor i el respecte, potser el seu cristianisme deu ser el dels rics, el de l’exclusió, l’odi i la intolerància.
D’altra banda una de les coses que salten a la vista és que en aquest Estat “democràtic” hi ha delinqüents dolents i delinqüents bons. Per establir aquest criteri maniqueista no es segueixen criteris en funció de la magnitud de llurs crims, ja que es tenen en compte criteris en funció de la pressió que exerceixen els medis de comunicació, els partits polítics i alguns sectors socials que s’autoanomenen portadors de la veritat. Si ja sembla estrany que un jutge hagi de consultar amb l’Associació de Víctimes (que com segueixi amb la seva política d’odi passarà de víctima a botxí) com actuar en el cas De Juana Chaos, encara és més estrany que una persona titllada de terrorista no pugui assolir la seva llibertat ni tant sols aplicant-se les lleis del mateix Estat que el té empresonat. De Juana Chaos hauria d’estar en llibertat des de fa temps, si més no si De Juana no hagués estat un terrorista que va matar a persones per motius polítics, si hagués estat un assassí en sèrie, si hagués matat la dona i als fills o a d’altres persones per motius molt diferents, ara mateix estaria en llibertat i no se li hagués tornat a jutjar de nou per allargar la seva condemna en una maniobra que ras i curt va ser una invenció del fiscal i del jutge, anant contra els principis definitoris de la Justícia, per evitar que De Juana Chaos quedés en llibertat.
En aquest Estat la Justícia en termes de terrorisme no és imparcial. Però realment no importa, ja que sembla que els "terroristes" són persones vils i immundes que no tenen dret a la vida, no tenen dret a la opinió i no tenen dret a defensar un món diferent. El que ens estan dient contínuament és que l’actual marc polític, jurídic, econòmic, cultural, de llibertat i de pensament és el que és i es mantindrà, tot llençant l'avís de que no aspirem a canviar-lo en profunditat, només podem aspirar a portar a terme polítiques de maquillatge, com fan alguns partits polítics. Si la nostra aspiració és la de superar aquest marc lamentable, el cas de De Juana Chaos ens podrà servir de paradigma. Sereu catalogats de terroristes, a ningú l’importarà la vostra vida i podreu morir o us podran matar sense que a ningú l’importi res. Paradoxes de la vida, inclòs els botxins podran rebre l’aprovació de les masses de l’encefalograma pla.
Si existeix dignitat humana, si existeixen els drets de les persones per damunt dels delictes i dels seus actes, si existeix una voluntat de que la justícia es mantingui intacte s’haurien d’aplicar les lleis de l’Estat Espanyol, les mateixes que ja fa un temps haurien d’haver deixat en llibertat a un presoner, a una persona, a De Juana Chaos.
Aquests dies estem assistint a un espectacle lamentable, com la classe política d’un Estat que es diu democràtic, així com bona part de la seva societat permeten que una persona empresonada de forma dubtosa s’estigui morint sense que ningú faci res de res. Ja se que per alguns estem parlant d’un terrorista, d’una persona que en el seu moment va col·locar bombes i va assassinar a d’altres persones per motius polítics. Podríem entrar en el debat de si la lluita armada és licita o no, cosa que no vull fer, ja que per mi hi han altres coses més importants, que van des de la dimensió de les persones passant per la dignitat i arribant als drets que aquestes tenen.
Molts d’aquests que contínuament es manifesten contra l’alliberament de De Juana Chaos i contra el diàleg es consideren cristians i van cada diumenge a missa, participen de les almoïnes i intenten creure’s uns bons seguidors de la fe de Crist, però amb la seva actitud envers persones com De Juana Chaos i en contra de l’enteniment i el diàleg demostren la seva hipocresia i la seva falsedat com a persones. No era Jesús qui defensava l’enteniment amb els altres, l’amor a l’altre i el perdó, així com la defensa de la dignitat humana? Potser el cristianisme que em varen ensenyar a mi va ser el dels pobres, que és el de la pietat, l’amor i el respecte, potser el seu cristianisme deu ser el dels rics, el de l’exclusió, l’odi i la intolerància.
D’altra banda una de les coses que salten a la vista és que en aquest Estat “democràtic” hi ha delinqüents dolents i delinqüents bons. Per establir aquest criteri maniqueista no es segueixen criteris en funció de la magnitud de llurs crims, ja que es tenen en compte criteris en funció de la pressió que exerceixen els medis de comunicació, els partits polítics i alguns sectors socials que s’autoanomenen portadors de la veritat. Si ja sembla estrany que un jutge hagi de consultar amb l’Associació de Víctimes (que com segueixi amb la seva política d’odi passarà de víctima a botxí) com actuar en el cas De Juana Chaos, encara és més estrany que una persona titllada de terrorista no pugui assolir la seva llibertat ni tant sols aplicant-se les lleis del mateix Estat que el té empresonat. De Juana Chaos hauria d’estar en llibertat des de fa temps, si més no si De Juana no hagués estat un terrorista que va matar a persones per motius polítics, si hagués estat un assassí en sèrie, si hagués matat la dona i als fills o a d’altres persones per motius molt diferents, ara mateix estaria en llibertat i no se li hagués tornat a jutjar de nou per allargar la seva condemna en una maniobra que ras i curt va ser una invenció del fiscal i del jutge, anant contra els principis definitoris de la Justícia, per evitar que De Juana Chaos quedés en llibertat.
En aquest Estat la Justícia en termes de terrorisme no és imparcial. Però realment no importa, ja que sembla que els "terroristes" són persones vils i immundes que no tenen dret a la vida, no tenen dret a la opinió i no tenen dret a defensar un món diferent. El que ens estan dient contínuament és que l’actual marc polític, jurídic, econòmic, cultural, de llibertat i de pensament és el que és i es mantindrà, tot llençant l'avís de que no aspirem a canviar-lo en profunditat, només podem aspirar a portar a terme polítiques de maquillatge, com fan alguns partits polítics. Si la nostra aspiració és la de superar aquest marc lamentable, el cas de De Juana Chaos ens podrà servir de paradigma. Sereu catalogats de terroristes, a ningú l’importarà la vostra vida i podreu morir o us podran matar sense que a ningú l’importi res. Paradoxes de la vida, inclòs els botxins podran rebre l’aprovació de les masses de l’encefalograma pla.
Si existeix dignitat humana, si existeixen els drets de les persones per damunt dels delictes i dels seus actes, si existeix una voluntat de que la justícia es mantingui intacte s’haurien d’aplicar les lleis de l’Estat Espanyol, les mateixes que ja fa un temps haurien d’haver deixat en llibertat a un presoner, a una persona, a De Juana Chaos.
1 comentari:
L'Estat Espanyol està impartint venjança i no justícia.
Quan això passa, legitimar la pena de mort és una qüestió de temps.
Tal i com actua l'associació de víctimes del terrorisme, sembla que estiguin més preocupats per el descens d'afiliats els darrers anys que per cap altra cosa i estan fent una campanya de captació.
Publica un comentari a l'entrada