MONTJUIC
Avui he escoltat una noticia d’aquestes que per molta gent passen desapercebudes. Sembla que per fi a la nostra muntanya de Montjuic hem recuperat Miramar. Aquest va ser un espai concebut per l’ús de les classes privilegiades barcelonines de principis de segle XX, per gaudir d’una balconada sobre el mar mediterrani i la Ciutat Comtal. L’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal que tingué lloc a Barcelona l’espai s’amplià, ja que l’arquitecte Forrestier concebí un parc per passejants que estava integrat per diferents plataformes enjardinades. Desprès de molt de temps d’estar mig abandonat aquest espai s’ha recuperat, però no ha estat de franc això, ja que s’ha construït un magnífic hotel, el AC Miramar, establiment per a clients exclusius, o sigui la creme de la creme internacional. Aquest hotel s’ha establert a l’antic edifici Miramar on es van realitzar les primeres emissions de televisió de l’Estat Espanyol.
Però com ja he dit anteriorment res ha estat de franc, ja que amb la construcció d’aquest nou espai de luxe que eleva a Barcelona a la categoria de capitals que ofereixen hotels per al més selecte de la $ocietat, ha desaparegut per l’ús i gaudir de la ciutadania dos de les dues plantes del parc projectat per Forrestier a Miramar. Així ara càmeres de vigilància i portes de seguretat barren el pas del populatxo en l’accés d’aquests espais públics, que ara seran per l’ús exclusiu i exclusivista dels privilegiats inquilins. A més també hem perdut l’únic tram que encara es mantenia de l’antic camí que connectava Barcelona amb la muntanya de Montjuic, ja que aquest ha estat literalment eliminat al tapiar el seu accés. Per acabar-ho d’adobar m’he assabentat que un dels pocs miradors públics que encara resten sense privatitzar i on les turbes encara es poden abocar per veure la ciutat a vista d’ocell, doncs aviat serà tancat. Es tracta del mirador Belvedere, que passarà a ser d’ús exclusiu dels selectes clients del Bar que pensa construir l’hotel AC Miramar en aquell indret.
Però com es possible tot això? Com hem pogut tolerar tot plegat? Com el nostre Ajuntament tant d’esquerres, antisistema i catalanista ho ha permès?. Doncs precisament és aquest Ajuntament tant trempat i tan preocupat per la ciutadania el que ha donat els permisos pertinents perquè les obres es portin a terme i es faci tot el que he comentat anteriorment. Serà aquest ajuntament el que donarà els permisos per “cedir” espais públics per ús privat i privilegiat. Serà l’antisistema Regidora de Parcs i Jardins de ICV-EUiA la que no té cap impediment perquè s’amputi un parc representatiu de Barcelona?. Que des del Consorci de Turisme i del Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (que estan sota control d'ERC) no s'ha de dir res en contra d’aquest atemptat vers els espais públics, la liquidació del poc patrimoni històric que resta a la ciutat i del deteriorament de la nostra qualitat de vida? Que te res a veure l’esnobisme del PSC en la construcció d’aquest nou espai?.
Els nostres polítics no tenen cap respecte vers el nostre passat. Per ells aquest només és un recurs fàcil per reclamar drets històrics, drets sovint recordats només al llarg de la primera quinzena de setembre. La resta del temps quan es tracta de tenir-lo pressent per evitar atemptats contra el patrimoni cultural, paisatgístic i històric, no hi ha cap mena de dubte, el passat no compta per res. Importa la Barcelona del futur, aquesta que estem construint, una ciutat centrada en el disseny, que és cosmopolita, intercultural, multicultural, guai i jo que se més. Una ciutat origen de tot i final de no res. Una ciutat dissenyada pels polítics que segueixen els criteris d’una minoria molt minoritària de snobs, estrafolaris, estrambòtics i freakes moderns que tenen de representatiu el fet de representar-se a ells mateixos i als seus quatre col·legues.
En aquesta ciutat construïda d’esquena a la ciutadania ens han ficat fins la gola el turisme, les figures de la Rambla (quan jo era petitet i ja d’adolescent no me’n recordo veure cap paio allà palplantat al ben mig de la Rambla), els multiculti, el disseny, els hotels de luxe i a més ens donen pel cul quan i com volen amb zones verdes i grues. Els barcelonins com bon ramat no hem dit ni una paraula més alta que una altre i així ens va, els politics a la seva i nosaltres com borregos. A més quans ens queixem hem de ser políticament correctes i tenir més seny que rauxa. Si diem les coses tal com les pensem i tal com les sentim algú en possessió de la veritat sempre et fulminarà.
Cansat de catalogacions, de la correctitud més correcta, vull dir que coses com les que estan passant a Miramar em fan creure que els polítics d’aquesta ciutat són una puta pena, ja se’m dona igual les seves sigles, si són d’aquest o d’altre partit. Cap ni un mostra ni ha mostrat la valentia que calia per plantejar la base de tots els problemes: Aquest model de ciutat no és representatiu del país que vol capitalitzar, aquest model de ciutat exclou les necessitats de la ciutadania. O si no que algú em digui si la ciutadania necessita hotels de mega luxe que ens impossibiliten d’accedir als espais públics? Que em diguin si la ciutadania no necessita més parcs i espais com el de Miramar. Que em diguin si la ciutadania no necessita recuperar els espais històrics per saber com era fa un temps la nostra ciutat.
Sembla ser que per aquests polítics no es això el veritablement important. M’agradaria veure quina seria la resposta que ens donarien els politics a aquest acte que personalment considero un atemptat en tota la regla contra els interessos de la ciutadania. Segur que ens parlaran de la recuperació d’un espai públic, de com aquest establiment aportarà ingressos a la ciutat, de com vindran selectes clients que aportaran que se jo a Barcelona i tot això. Mil excuses per amagar que d’aquests ingressos no en veurem ni un cèntim, mil excuses per amagar la nostra història i el nostre passat, mil excuses per prohibir-nos gaudir d’espais públics i mil excuses per robar-nos als veritables protagonistes de Barcelona, les ciutadanes i els ciutadans barcelonins, la nostra ciutat.
Avui he escoltat una noticia d’aquestes que per molta gent passen desapercebudes. Sembla que per fi a la nostra muntanya de Montjuic hem recuperat Miramar. Aquest va ser un espai concebut per l’ús de les classes privilegiades barcelonines de principis de segle XX, per gaudir d’una balconada sobre el mar mediterrani i la Ciutat Comtal. L’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal que tingué lloc a Barcelona l’espai s’amplià, ja que l’arquitecte Forrestier concebí un parc per passejants que estava integrat per diferents plataformes enjardinades. Desprès de molt de temps d’estar mig abandonat aquest espai s’ha recuperat, però no ha estat de franc això, ja que s’ha construït un magnífic hotel, el AC Miramar, establiment per a clients exclusius, o sigui la creme de la creme internacional. Aquest hotel s’ha establert a l’antic edifici Miramar on es van realitzar les primeres emissions de televisió de l’Estat Espanyol.
Però com ja he dit anteriorment res ha estat de franc, ja que amb la construcció d’aquest nou espai de luxe que eleva a Barcelona a la categoria de capitals que ofereixen hotels per al més selecte de la $ocietat, ha desaparegut per l’ús i gaudir de la ciutadania dos de les dues plantes del parc projectat per Forrestier a Miramar. Així ara càmeres de vigilància i portes de seguretat barren el pas del populatxo en l’accés d’aquests espais públics, que ara seran per l’ús exclusiu i exclusivista dels privilegiats inquilins. A més també hem perdut l’únic tram que encara es mantenia de l’antic camí que connectava Barcelona amb la muntanya de Montjuic, ja que aquest ha estat literalment eliminat al tapiar el seu accés. Per acabar-ho d’adobar m’he assabentat que un dels pocs miradors públics que encara resten sense privatitzar i on les turbes encara es poden abocar per veure la ciutat a vista d’ocell, doncs aviat serà tancat. Es tracta del mirador Belvedere, que passarà a ser d’ús exclusiu dels selectes clients del Bar que pensa construir l’hotel AC Miramar en aquell indret.
Però com es possible tot això? Com hem pogut tolerar tot plegat? Com el nostre Ajuntament tant d’esquerres, antisistema i catalanista ho ha permès?. Doncs precisament és aquest Ajuntament tant trempat i tan preocupat per la ciutadania el que ha donat els permisos pertinents perquè les obres es portin a terme i es faci tot el que he comentat anteriorment. Serà aquest ajuntament el que donarà els permisos per “cedir” espais públics per ús privat i privilegiat. Serà l’antisistema Regidora de Parcs i Jardins de ICV-EUiA la que no té cap impediment perquè s’amputi un parc representatiu de Barcelona?. Que des del Consorci de Turisme i del Institut Municipal de Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (que estan sota control d'ERC) no s'ha de dir res en contra d’aquest atemptat vers els espais públics, la liquidació del poc patrimoni històric que resta a la ciutat i del deteriorament de la nostra qualitat de vida? Que te res a veure l’esnobisme del PSC en la construcció d’aquest nou espai?.
Els nostres polítics no tenen cap respecte vers el nostre passat. Per ells aquest només és un recurs fàcil per reclamar drets històrics, drets sovint recordats només al llarg de la primera quinzena de setembre. La resta del temps quan es tracta de tenir-lo pressent per evitar atemptats contra el patrimoni cultural, paisatgístic i històric, no hi ha cap mena de dubte, el passat no compta per res. Importa la Barcelona del futur, aquesta que estem construint, una ciutat centrada en el disseny, que és cosmopolita, intercultural, multicultural, guai i jo que se més. Una ciutat origen de tot i final de no res. Una ciutat dissenyada pels polítics que segueixen els criteris d’una minoria molt minoritària de snobs, estrafolaris, estrambòtics i freakes moderns que tenen de representatiu el fet de representar-se a ells mateixos i als seus quatre col·legues.
En aquesta ciutat construïda d’esquena a la ciutadania ens han ficat fins la gola el turisme, les figures de la Rambla (quan jo era petitet i ja d’adolescent no me’n recordo veure cap paio allà palplantat al ben mig de la Rambla), els multiculti, el disseny, els hotels de luxe i a més ens donen pel cul quan i com volen amb zones verdes i grues. Els barcelonins com bon ramat no hem dit ni una paraula més alta que una altre i així ens va, els politics a la seva i nosaltres com borregos. A més quans ens queixem hem de ser políticament correctes i tenir més seny que rauxa. Si diem les coses tal com les pensem i tal com les sentim algú en possessió de la veritat sempre et fulminarà.
Cansat de catalogacions, de la correctitud més correcta, vull dir que coses com les que estan passant a Miramar em fan creure que els polítics d’aquesta ciutat són una puta pena, ja se’m dona igual les seves sigles, si són d’aquest o d’altre partit. Cap ni un mostra ni ha mostrat la valentia que calia per plantejar la base de tots els problemes: Aquest model de ciutat no és representatiu del país que vol capitalitzar, aquest model de ciutat exclou les necessitats de la ciutadania. O si no que algú em digui si la ciutadania necessita hotels de mega luxe que ens impossibiliten d’accedir als espais públics? Que em diguin si la ciutadania no necessita més parcs i espais com el de Miramar. Que em diguin si la ciutadania no necessita recuperar els espais històrics per saber com era fa un temps la nostra ciutat.
Sembla ser que per aquests polítics no es això el veritablement important. M’agradaria veure quina seria la resposta que ens donarien els politics a aquest acte que personalment considero un atemptat en tota la regla contra els interessos de la ciutadania. Segur que ens parlaran de la recuperació d’un espai públic, de com aquest establiment aportarà ingressos a la ciutat, de com vindran selectes clients que aportaran que se jo a Barcelona i tot això. Mil excuses per amagar que d’aquests ingressos no en veurem ni un cèntim, mil excuses per amagar la nostra història i el nostre passat, mil excuses per prohibir-nos gaudir d’espais públics i mil excuses per robar-nos als veritables protagonistes de Barcelona, les ciutadanes i els ciutadans barcelonins, la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada