TELEVI$$$IÓ
No se si algú haurà vist les imatges que vull comentar. Crec que va ser el passat divendres 26 de febrer al Telenoticies migdia quan vaig sentir un noticia que em va esgarrifar. Sembla ser que a la gran Alemanya hi ha un concurs (de l'emisoria Ludwigshafen, RPR1) ben curiós que consisteix en proposar als concursants com gastarien ells 100000 €. Sembla ser que les propostes dels concursant van anar des de arrencar-se la dentadura, fins a trencar la casa en dos, però qui va guanyar el cor dels televidents va ser la proposta d'un home de noble professió, un camioner, que va dir tan content que ell, es quedaria 25000 € i els 75000 € restants els llençaria per la finestra perquè els agafés qui volgués. Aquest senyor amb la seva idea com ens podem imaginar va captivar les picaresques ments dels televidents, que compulsiva i massivament van decidir votar-lo, suposo que en part portats per la il·lusió de ser ells un dels afortunats que recollissin els bitllets caiguts del cel.
Aquesta bella metàfora proposada pel noble professional de la conducció no va ser desaprofitada en va pels creatius del programa. Si inicialment la idea de fer aquest acte s'havia de fer a Mainz, finalment es va portar a terme a Kaiserlautern. Així i aprofitant la filantropia del guanyador, van donar-li els diners, el van pujar a una grua en mig de la plaça pública de la població esmentada (el que són les coses antigament la gent es reunia a aquestes places per veure com es penjava a algú o se'l cremava), i allà damunt del cap dels televidents congregats va començar a llençar els diners sobre les turbes enfervorides disposades a estomacar-se per tal d’agafar un dels nobles diners. Però com els germànics són gent ordenada i previsora van decidir que era millor col·locar una gàbia al vell mig de la plaça per què tots els presents tinguessin la seva oportunitat d’agafar el bitllet somniat. I així va ser, sense tumults tothom va tenir la seva oportunitat i les càmeres van captar unes escenes magnifiques on es podia contemplar la lluita de la gent en la recerca del bitllet, dels diners i de ser particeps en aquell gran esdeveniment.
Sense cap mena de dubte no té desperdici aquest nou experiment social al que les televisions ens tenen acostumats, de fet, de tants experiments ja em sento com un conillet d’índies.
No se si algú haurà vist les imatges que vull comentar. Crec que va ser el passat divendres 26 de febrer al Telenoticies migdia quan vaig sentir un noticia que em va esgarrifar. Sembla ser que a la gran Alemanya hi ha un concurs (de l'emisoria Ludwigshafen, RPR1) ben curiós que consisteix en proposar als concursants com gastarien ells 100000 €. Sembla ser que les propostes dels concursant van anar des de arrencar-se la dentadura, fins a trencar la casa en dos, però qui va guanyar el cor dels televidents va ser la proposta d'un home de noble professió, un camioner, que va dir tan content que ell, es quedaria 25000 € i els 75000 € restants els llençaria per la finestra perquè els agafés qui volgués. Aquest senyor amb la seva idea com ens podem imaginar va captivar les picaresques ments dels televidents, que compulsiva i massivament van decidir votar-lo, suposo que en part portats per la il·lusió de ser ells un dels afortunats que recollissin els bitllets caiguts del cel.
Aquesta bella metàfora proposada pel noble professional de la conducció no va ser desaprofitada en va pels creatius del programa. Si inicialment la idea de fer aquest acte s'havia de fer a Mainz, finalment es va portar a terme a Kaiserlautern. Així i aprofitant la filantropia del guanyador, van donar-li els diners, el van pujar a una grua en mig de la plaça pública de la població esmentada (el que són les coses antigament la gent es reunia a aquestes places per veure com es penjava a algú o se'l cremava), i allà damunt del cap dels televidents congregats va començar a llençar els diners sobre les turbes enfervorides disposades a estomacar-se per tal d’agafar un dels nobles diners. Però com els germànics són gent ordenada i previsora van decidir que era millor col·locar una gàbia al vell mig de la plaça per què tots els presents tinguessin la seva oportunitat d’agafar el bitllet somniat. I així va ser, sense tumults tothom va tenir la seva oportunitat i les càmeres van captar unes escenes magnifiques on es podia contemplar la lluita de la gent en la recerca del bitllet, dels diners i de ser particeps en aquell gran esdeveniment.
Sense cap mena de dubte no té desperdici aquest nou experiment social al que les televisions ens tenen acostumats, de fet, de tants experiments ja em sento com un conillet d’índies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada