CINEMA PER ROMANIA

Sovint a casa nostra s’associa a Romania i als seus habitants amb conductes marginals com la delinqüència, la prostitució i l’ètnia gitana, tot arribant a conclusions del tot perilloses i equivocades des del desconeixement i la més absoluta ignorància.

També s’associa Romania amb Ceausescu i amb la dictadura comunista que va controlar el país des de l’any 1948 fins l’any 1989. Els efectes d’aquella salvatge dictadura són encara ben visibles a la societat romanesa d’avui en dia, ja sigui mitjançant la corrupció que es va heretar d’aquell període o per l’apatia que es va estendre per bona part de la població i encara és ben present, així com la incredulitat i el pessimisme en la possibilitat de que les coses puguin anar millor per tothom i no per uns pocs en un futur pròxim.

Romania és un gran país pel què fa a herència i talent cultural, pel què fa història i sobretot pel què fa a la possibilitat de que els romanesos puguin construir un futur millor i sobretot diferent al seu passat i al seu present.

Sense cap mena de dubtes jo crec en Romania i en la seva gent, motiu pel qual em dol veure que tot un seguit d’elements interns s’entesten en estendre entre els romanesos la sensació de que són un poble petit i miserable. Tot el contrari. Romania i el seu poble tenen molt talent i moltes capacitats per tal de poder escriure un futur brillant al ben mig de la vella Europa. En aquest sentit tot un seguit de membres de la societat civil romanesa han començat la quasi titànica missió de recuperar l’orgull d’un poble i ho volen fer a partir de la cultura, intentant mostrar al món i sobretot a ells mateixos del que són capaços de fer.

Dins d’aquesta nova corrent han aparegut tot un seguit de directors de cinema que amb les seves propostes volen a donar a conèixer al món quina és la seva visió d’aquest, com és la vida i la mort a Romania, com ho era durant el comunisme i quin és l’estat anímic de la societat romanesa 16 anys desprès de la mal anomenada “Revolució Romanesa”.

En la darrera edició del Festival de Cannes ha estat una pel·lícula romanesa "4 luni, 3 saptamini si 2 zile" (4 mesos. 3 setmanes i 2 dies), la premiada com a millor pel·lícula. He de dir que això m’ha provocat una gran alegria, però no m’ha sorprès, ja que des de fa un temps els directors romanesos estan fent un cine d’altíssima qualitat, tot i els escassos recursos dels que disposen.

Per aquest motiu vull parlar de dues pel·lícules, totes elles romaneses. La primera és "Moarte Domnului Lazarescu" (La mort del Senyor Lazarescu), on es pot veure una visió del tot realista de la sanitat i la vida a Romania. La trama es senzilla però molt crua: El Senyor Lazarescu és un pensionista solitari i la seva vida es va apagant poc a poc davant de la indolència i incompetència de bona part dels metges pels quals va passant, que víctimes de l’apatia i dels seus prejudicis no poden curar al solitari jubilat. Això provoca la desesperació d’una infermera d’ambulància, que tot i mostrar-se inicialment igual d’indolent, l’acompanya pel seu periple pels hospitals de Bucarest fins que finalment troba a algú que es preocupa mínimament de seu pacient, tot i que per aleshores potser ja és massa tard pel Senyor Lazarescu.


La segona és "A fost sau n-a fost?" (12:08 A l’Est de Bucarest), que està a les cartelleres actualment i que tracta com s’intenta rememorar a Vaslui, un petit poble a l’est de Bucarest, com i quan es va produir la Revolució Romanesa al poble, motiu pel qual el director de l’emissora de televisió local del poble decideix fer un col·loqui amb dos personatges ben peculiars, un professor d’història que té problemes amb l’alcohol i un jubilat que ha dedicat la seva vida a crear il·lusions en bona part de les generacions del poble disfressant-se de Papa Noel. Tot i que inicialment la trama és una mica lenta, ja que el director vol fer arribar a l’espectador com viu la gent a Romania, quan comença el col·loqui es van succeint tot un seguit de situacions, totes elles surrealistes, fins al punt que res sembla ser el que suposadament és.


Aquesta no és una pel·lícula d’humor fàcil (però on està escrit que el humor hagi de ser fàcil?), tot el contrari, és una pel·lícula que mostra la societat romanesa i com el humor es cola en les vides d’uns personatges molt reals, que tot i això ens poden fer riure, a la vegada que fer-nos reflexionar sobre l’absurditat d’aquesta vida que ens ha tocat viure.