DIALÈCTICA NACIONAL II: 2014, ODISEA INDEPENDENTISTA

Sovint els humans tenim diferents vocacions, algunes del tot ben curioses, vocacions que ens obliguen a fer algunes virolles i girs del tot inversemblants. Alguna d’aquestes coses crec que li ha passat al líder d’Esquerra, Josep LLuis Carod Rovira, quan fa ben poc va voler endevinar quin any Catalunya pot assolir la suficient maduressa afectiva per poder parlar de les coses sense que els plats acabin volant pel cap. Aquest horitzó, on potser s’alvirarà la independencia del nostre país, sembla ser que podrà ser l’any 2014, tot coincidint amb el 300 aniversari del vinclament definitiu de Catalunya a mans del primer Borbó espanyol.

Declaracions d’aquest tipus posen en evidència la deriva ideològica a la que ha arribat Esquerra i en concret el seu líder. Han perdut el nord, tal i com ho demostra el fet de que aquesta i d’altres declaracions son del tot esbojarrades i sense cap mena de sentit. Però el que és més trist de tot plegat, és que han perdut la serietat suficient com per tractar el tema de la independencia del nostre país. Aquells que volem que Catalunya pugui tenir un futur en llibertat no ens mereixem que des d’una formació que en teoria defensa la independencia del nostre país es facin declaracions del tipus fet pel senyor Vendrell a una calçotada on oferia la presidencia a un altre partit a canvi d’un referéndum o les mes recentment fetes pel senyor Carod Rovira on estableix la data de 2014 com a clau.

El més greu de tot no és que el lider d’Esquerra es dediqui a fer prediccions de futur, prediccions que tot sigui dit d’aquí a quatre dies ningú s’enrecordarà, però que fan de l’afer nacional una mena d’espectacle macabre, un vodevil de mala qualitat que només fa que no se’ns pugui prendre amb la mes minima seriositat. Aquesta no és una proposta seriosa, el senyor Carod ho sap i això és del tot increíble. Però declaracions com aquestes responen a les dinàmiques internes d’Esquerra, on Carod Rovira vol fer gestos i declaracions que el col·loquin com el paladí de l’independentisme dins d’Esquerra i no l’acabin de fer desaparèixes davant de l’assetgament a que estan essent victima tan pel corrent d’en Carretero com per l’aparell controla pel Puigcercós i els seus cadells del corrent autodeterminat "Esquerra Independentista".

Però les factures internes d’Esquerra no les ha de pagar ni l’independentisme i ni molt menys Catalunya. El senyor Carod Rovira a aquestes alçades ja ha de saber que el seu cap dins d’Esquerra ja té un preu i que li serà molt difícil tornar a liderar el projecte “sobiranista” d’Esquerra. Per tant les seves declaracions son més una fugida endavant que no pas un intent de marcar un camí per intentar assolir la independencia de Catalunya. Un dels altres elements queapunten en aquest sentit estan en part de les declaracions fetes pel snyor Carod Rovira, al afirmar que “la via política està esgotada i que ara és el moment de la via social pera conseguir la independencia”.

Ja ho vaig dir en el anterior post "Dialèctica nacional o Hi ha vida?", on volia denunciar que els liders d’Esquerra tenien unes dèries molt perilloses per mostrar actituds profètiques, com si foren mèssies que hem de seguir amb els ulls tancats. Així es dediquen a fer declaracions, que certes o no, prenen consistencia de veritat absoluta, independent de sigui una bejenada el que han dit o sigui d’allò més encertat. Realment al llarg d’aquest temps, s’han posat en la pell de profetes de l’independentisme, i guies del poble, que arribat el punt perdent contacte amb la realitat i es permeten el luxe de voler ser ells els que diguin que toca en cada moment. Pel què sembla el senyor Carod ara diu que la via política ha fracassat i que és el moment de la via social. A veure, qui és el senyor Carod Rovira per dir que la via política s’ha esgotat? El ser el lider d’un partit polític, un lider sense cap control del seu partit i amb una credibilitat sota zero, no li permet fer cap mena de declaracions d’aquest tipus. Però encara que fos un lider amb tot el suport dels militants tampoc tindria dret a fer-ho. En tot cas ens hauriem de plantejar com és posible que la via polñitica sembli estar esgotada i com s’ha pogut arribar a aquest punt i sobretot, mirar quins son els responsables.

El senyor Carod no vol dir quins son els responsables segons ells de que la via política estigui esgotada, ja que ell i la seva política erràtica quedarien bastant malparades. Però ell no és l’unic culpable de la situació actual. Si analitzessim el panorama polític veuriem que la cobardia, la comoditat, la hipocresía i el vinclament de bona part de la classe política catalana es del tot vergonyòs respecte a Espanya. El senyor Carod Rovira vol donar pas a la via social, perquè ha fracassat com a lider, però sobretot perquè no te el suficient coratge, ni la valentia, ni la credibilitat necesaria, com per plantejar el debat de la independencia de Catalunya de forma seriosa i ambiciosa. Però per damunt de tot, el que és més greu, es que el senyor Carod vol fer pagar a Catalunya la factura de la seva incapacitat per liderar aquest procès transformador i rupturista amb Espanya, tot rebaixant el to de les seves reivindicacions, tot transformant un cada cop més ampli moviment independentista en un moviment sobiranista rebaixat.

Arribats a aquest punt crec que s’han de començar a fer reflexions més serioses i veure si realment Esquerra pot ser la eina que permeti a l’independentisme articular una moviment polític fort per aconseguir que l’independentisme sigui l’opció política amb més força al nostre país. Les declaracions del senyor Carod Rovira ens aporten llum al respecte, ja que al dir que la via política ha fracassat també ens està dient que el projecte polític d’Esquerra s’ha esgotat i per tant, més enllà de construir una societat civil independentista forta, cosa que crec del tot indispensable, s’han d’articular altres projectes que ocupin l’espai de l’independentisme que Esquerra anirà deixant per ocupar un altre espai, aquell que ara anomenen "sobiranista".

El que per mi està clar es que posar dates com la del 2014 es intentar desviar l’atenció, ja el que realment importa no es fer declaracions sonores i treballar des del silenci i la discrecció per què arribi el dia en que a Catalunya estem en condicions de poder decidir per nosaltres mateixos que volem ser. Declaracions com les del senyor Carod son anecdòtiques i no van acompanyades d’un treball en aquest sentit ni d’una voluntad ferma que permeti mantenir les conviccions pròpies més enllà de poder definir governs i pactes post-electorals.

Molt hauran de canviar les coses a Catalunya perquè l’any 2014 pugui estar la societat catalana en condicions de plantejar la necessitat a l’Estat Espanyol de fer un referéndum d’autodeterminació, més quan veiem la manca de responsabilitat política que postren bona part dels liders polítics en aquest sentit.
Potser el senyor Carod Rovira esta demanant que el jubilin a ell i a tota la classe política actual i així poder pas a una altre etapa, una etapa on el vinclament, la submissió i la manca d’ambició desapareguin per donar par a les ansies de llibertat, al coratge i a la valentia per plantejar el que sigui necessari per tal d’arribar a ser un país normal, un Estat independent dins d’Europa.

Sembla doncs que amb bona part de la classe política actual no serà possible, Joseph Lluis Carod Rovira ho ha dit, el camí polític està esgotat, per tant l’actual classe política està esgotada. Haura de ser la societat civil, el poble planer els que prenguin la iniciativa i articuli moviments socials i polítics que desplacin a aquesta casta política per poder liderar un procès sense renuncies ni cap mena de por cap a la independencia. Només cal que ens comencem a origanitzar. Fem-ho doncs abans que un altre ho faci o que sigui massa tard.