UN ALTRE 11 DE SETEMBRE: CAMINAREM I TORNAREM A TRANSITAR ELS CARRERS DE LA LLIBERTAT

Fa tot just 34 anys que l'esperit de construir una societat més justa i lliure fou segrestat, torturat i assassinat a Xile per un grup de militars facciosos, que incomplint la seva obligació professional i el seu compromís amb el poble que havien jurat defensar i no assassinar, es va posar a les ordres del capitalisme estranger per esclafar una de les poques experiències genuïnament socialistes que mai la civilització humana ha portat a terme.

El 11 de setembre de 1973 (un altre 11 de setembre que també està ple de sang com el de Catalunya) el legítim govern de Salvador Allende era derrocat pels militars, posant-se fi de forma violenta al procés transformador i revolucionari de construir una societat socialista que el poble de forma pacífica i democràticament havia decidit tres anys abans.

Salvador Allende, una figura de dimensió humana i política que hauria de transcendir més enllà les fronteres del seu país, Xile, va fer front a la sedició de la forma més ètica que fou posible. Allà on altres haurien fet crides a la resistència provocant la mort de milers i milers de persones per salvar ell el coll, va decidir demanar només la resistència moral i mental dels xilens, així com el manteniment de la consciència col·lectiva que va fer possible l’experiència socialista xilena i quan estava tot ja decidit es va treure la vida. Amb aquest gest volia demostrar que si algú havia de perdre la vida en aquell dia, aquest algú havia de ser ell.

Malauradament Salvador Allende no fou la única víctima d’aquell cop. Pocs dies desprès moria Pablo Neruda i Victor Jara era torturar i assassinat a l’estadi que avui en dia (paradoxes de la vida) porta el seu nom. Foren molts els desapareguts i els morts. La repressió fou tant física, com moral i mental. Un dels efectes del cop fou evitar que la societat xilena tornès a ser la mateixa mai més.

El perpetrador del cop i la tortura, el nom el qual em nego a pronunciar i a escriure per no donar-li el privilegi de que escrigui el seu nom a aquest espai, encara que sigui per difamar-lo, va morir al llit, casi amb preses per abandonar el món abans que el jutgessin i acabessin amb el poc prestigi (si és que mai va tenir) pels seus crims i els seus afers obscurs. Tot i això res podrà evitar que passi a la història com el criminal i el lladre que fou en vida.

Però una cosa que si que sembla que va aconseguir el cop fou llençar la imatge de que Salvador Allende fou un il·lús, un insensat, a la vegada que va desarticular el projecte de les esquerres xilenes que majoritàriament s’englobaven al voltant del Partit Socialista Xile, el partit del president Salvador Allende. Avui en dia el PS de Xile no és el partit d’esquerres que aspira a transformar la societat per construir la societat socialista. Avui en dia és un partit social – liberal que masses vegades porta a terme polítiques econòmiques de tipus neoliberals, continuadores de l’herència dels "Chicago boys" de l’època del infame. Avui en dia l’esquerra combativa, aquella que no ha traït ni el llegat ni el missatge ni la consciència de Salvador Allende i els seus dies com a president és el Partit Comunista i tota l’esquerra que s’agrupa al voltant de la coalició “Juntos Podemos”, coalició que tot i treure mig milió de vots no té cap representant parlamentari, gràcies en part al lamentable sistema electoral binomial que el dictador deixà en herència i els polítics en disset anys no han estat capaços de canviar.

Aquest és el Xile 34 anys desprès d’aquell 11 de setembre. Però més enllà de commemorar i rememorar, aquest 11 de setembre i tots els 11 de setembre futurs han de servir per tenir ben clar que aquells que hem patit un 11 de setembre mai hem deixat de caminar i que caminarem i tornarem a transitar de nou pels carrers de la llibertat.