Rius i rius de vodka és el que ha corregut per celebrar la victòria de Rússia al Campionat Europeu de Basquetbol. Rússia ha estat la justa guanyadora del Europeu de Bàsquet celebrat a Espanya, més tenint en compte que ho va fer davant de la amfitriona, Espanya.

La prepotència dels mitjans de comunicació espanyols, de la Federació Espanyola, dels polítics i de bona part del públic present tant al pavelló, com davant del televisor, ha fet que aquesta gloriosa victòria de Rússia tingui un gust encara més i més especial tant pels russos com per aquells que volíem amb tot el cor que Espanya perdés.
La forma de perdre més dolorosa per Espanya i els espanyols és aquesta. Just a la final, desprès de desfer-se dels rivals teòricament més forts i contra una Rússia amb la que ningú comptava pel triomf final.
Realment Espanya s’ho té ben merescut. Les seleccions espanyoles de qualsevol esport son unes farses, com a l’Estat que volen representar, i no deixen de ser una eina més per "harmonitzar i homogeneïtzar" l’Espanya que els politics i els poders fàctics volen construir. Saben que l’esport és una gran eina per arribar a generar sentiments de pertinença a una col·lectivitat en concret i per això volen que els triomfs o el fet de tenir seleccions potents serveixi per construir la identitat espanyola que ells no han pogut aconseguir.

De la mateixa forma que em nego a identificar-me amb Espanya i a considerar-me "espanyol", també he de dir que les seleccions espanyoles no son la “meva selecció”, encara que aquestes estiguin formades integrament per jugadors catalans i quedin campiones del món com és el cas de la selecció de hoquei. Per mi les seleccions espanyoles prohibeixen l’existència internacional a nivell esportiu del meu país i la seva normal representació, motiu pel qual sempre desitjaré que perdin, encara que sigui enfront de països els quals no hem sento identificat gens ni mica.

No em sap gens greu que Espanya hagi perdut l’Eurobasket. Aquells que estan patint per haver vist com perdia en el darrer segon Espanya no em donen cap pena. A la majoria dels espanyols no els importa que els catalans que no volem ni tenim el més mínim desig de ser espanyols haguem de patir per veure als nostres jugadors jugar en una selecció que ens nega l'existència i al fet que només puguem existir si juguem partits de costellada.
Per tot plegat vull que Espanya i les seves seleccions perdin sempre. Perquè com diu l'anunci de Nike: "Ser español ya no es una excusa". Es veritat, directament és una puta merda. Aquest cop Russia els ha colocat en el lloc que es mereixen. Moltes gràcies!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada