L'AFER DE "EL JUEVES" O LA INUTILITAT DE LA MONARQUIA

Tot estant a Menorca passant uns dies de vacances a Menorca amb els meus amics em va arribar la notícia: el Fiscal General Conde Pumpido havia demanat al Jutge Juan del Olmo el segrest de l'edició del Jueves d'aquesta setmana.

Realment no sabia si es que estar mentalment en altre lloc o desconnectat m'havia fet perdre quelcom de tot el que havia passat.


Però una vegada que hem vist com ha anat i tot i sobre el que es tractava la veritat és que el tema té més a veure amb la petitesa mental d’aquest dos personatges i de bona part de la classe política i de tots aquells que fan part d’aquest patètic circ en el qual estem immersos, que no pas pel fet de ser polèmic o no la portada publicada, on es veu a dos vividors de puta mare fent una de les coses més naturals dels món: cardant.

El que passa és que hi ha persones que no veuen més enllà de la pastanaga que els hi posa el seu amo al davant i en aquest sentit s’empassen el principi de que la família reial és inviolable i la seva sacro santa figura digna no pot ser motiu de mofa o ridiculització.

Tots aquests que defensen això realment es creuen que els Borbons o qualsevol altra família reial estan per damunt meu i de tots nosaltres. Però que cony es creuen aquests? Que realment són millors que jo? Que realment són millors que tots i cadascun de nosaltres? Es que realment es creuen que la seva vida es digna de més respecte que les nostres vides?

Que no ens toquin allò que no sona ja que a part d'aguantar-los econòmicament a veure si no ens hi podrem ficar amb tots i cadascun d’ells. Però on estan tots aquells que defensaven la llibertat d’expressió quan els temes de les caricatures de Mahoma? On estan aquells que deien que els musulmans eren uns extremistes per queixar-se d'unes "innocents" caricatures del profeta musulmà? Que passa, que aquests quan es tracta d’una institució com la monarquia espanyola no en pensen el mateix?


Aquests vividors de la família reial (mai millor dit) haurien d’estar-nos agraïts de que no els hi donem una cop de peu als seus sacre sants culs i els enviem a la cua de l'atur a veure si troben una feina al nivell del seu coeficient intel·lectual, en comptes d'anar coaccionant llibertats.

Però en que món arribarem a viure si permetem que unes persones estiguin per damunt dels altres i la gent no digui res. Es que només ells son objecte de respecte? I la resta de nosaltres ho hem d’acceptar com si tal, sense dir res, només pel fet de que ells suposadament estan legitimats per ocupar un lloc privilegiat. Els temps del concepte del poder descendent i legitimat per Déu ja es cosa del passat, només alguns països mantenen aquestes institucions antiquades i sense cap mena de sentit. El seu simbolisme es cosa del passat per molt que alguns s'esmercin en fer-nos veure el contrari, tal i com ho ha acabat demostrant aquest afer del Jueves.

El tema del segrest del Jueves no només posa en evidència de que nosaltres, tot i gaudir de llibertat d’expressió no en podem fer ús per fer mofa i broma d'algú que viu gràcies als nostres impostos i es manté en aquest lloc gràcies a la petitesa mental d’aquesta societat, sinó que a més posa en evidència que els membres de la família reial poden fer cap mena de delicte sense haver de retre comptes com qualsevol ciutadà amb els tribunals. Això si que és una injustícia i un motiu per lluitar i posar en evidència que avui en dia no ens cal cap mena de monarquia que aguantar i suportar, sinó persones realment preocupades pel benestar de la gent i no per la seva "imatge i reputació".