MALTRACTE

Els ésser humans som l'espècie animal més depredadora que existeix de totes les espècies animals del planeta Terra. Al nostre costat els Dinosaures que un dia van existir al planeta i que per molt que es mengessin els uns als altres eren uns amateurs ja que aquests no tenien la capacitat destructiva que tenim els humans. També ens hem de riure dels taurons o de qualsevol altre depredador existent avui en dia que ens pugui fer por. Per molt que aquests animals ens puguin provocar algun dany, per molt que ens puguin atacar i fins i tot matar a alguns individus de la nostra espècie, nosaltres els humans tenim una capacitat que cap d'ells, em refereixo a tots els depredadors junts de la Terra, podran tenir mai.

Per començar encara que tots els depredadors comencessin a atacar-nos, cosa imprvable, nosaltres solets ens imposaríem per a tots ells, ja que simplement amb el llançament de la bomba atòmica reduiríem l'existència de tots els organismes vius a la Terra a aquelles formes vives menys grans que una formiga. Tot animal més gran que sobrevisqués a l'explosió més tard o d’hora acabaria defallint, ja fos per l'efecte de l'explosió atòmica, com dels conseqüents efectes, com les pluges acides, la mort de la vegetació i per tant l'extinció en cadena de les espècies, primer les herbívores i més dèbils, desprès les carnívores.

Però no parlem del "perill atòmic" i del "panorama post-nuclear", que semblà que d'ençà la desaparició de la URSS i la fi de la guerra de blocs hagi desaparegut. En aquell moment aquest fet va portar a personatges com Francis Fukuyama a declarar la "fi de la història de la humanitat" i a d'altres com Samuel P. Huntington a plantejar les relacions internacionals entre els capitals i els estats a partir d'una concepció global basada en la divisió mundial entre civilitzacions que irremediablement més tard o d'hora s'haurien d'enfrontar per tal de fer-se amb el control dels recursos econòmics, materials i naturals de la Terra. Tot plegat aquests plantejaments ens porten al panorama actual, on qui més o menys pot veure clar que aquest plantejament de "xoc de civilitzacions" està ben present en les orientacions polítiques dels principals poders polítics i econòmics del món.

Per acabar de garantir l'èxit d’aquest plantejament ens han fet sentir la por, la por als atacs terroristes i la desconfiança vers tots aquells que no són com nosaltres, que no podem identificar com "dels nostres".

Però aquest sentiment de sentir por per part dels humans, em refereixo a una por no instintiva, que pot ser-ho, si més no una por racional és el que explica reaccions humanes produides en cadena que passen per exemple per suport a bona part de les èlits dirigents o atacar a altres països o congeneres que ens poden suposar un "perill" per la nostra existència.

Els humans com animals que som també podem sentir un por instintiva, però si hi ha una cosa que ens diferència de la resta d'espècies animals és la capacitat de raonar, de pensar i per conseqüent de generar cultura. Per tot plegat aquell sentiment de por que ens pot aterrar més no és pas la por per instint, sinó la por per raonament, que és la que sentim quan podem veure el perill i el podem identificar amb una amenaça per nosaltres i per la nostra vida. En això som diferents als animals, mai un animal ens atacarà sinó és perquè es sent realment amenaçat.

Els humans som l'únic animal que ataca als altres sense cap mena de motiu. La nostra capacitat de "raonament" pot provocar que apareguin sentiments i actituds que nosaltres podem identificar com a "cruels" i que senzillament són tots aquells actes que provoquen danys quan generem mal a l’altre sense cap mena de justificació i necessitat. En aquesta crueltat alguns poden trobar un gaudiment, com a les corrides de braus, les baralles de galls i gossos o d’altres actes que es destaquen per la crueltat injustificada envers els animals que en la majoria de la vegada estan indefensos.

Encara que nosaltres i que la majoria de l'espècie sigui omnívora, fet que suposa que dintre de la nostra cadena alimentària consumim de carn animal i els seus productes derivats, això no vol dir que haguem de produir patiment sense cap mena de justificació o que haguem de maltractar de forma indiscriminada a la resta dels animals només pel fet de que nosaltres som més forts i ells més dèbils.

Moltes persones tenen la sensació de que estan pel damunt de la resta d’espècies animals, de fet tenen la sensació de que ja els humans no som animals, com si el simple fet de poder fer raonaments o produir cultura i tecnologia (una tecnologia que ens fa més depenent de la mateixa i ens separa del nostre medi natural i el nostre origen com espècie viva) fóssim diferents a la resta d’organismes vius que coexisteixen a la Terra. Nosaltres tenim sentiments i sobretot els podem exterioritzar i raonar en un llenguatge que podem desxifrar i transmetre. Els animals també tenen el seu llenguatge, els seus sentiments i els seus comportaments que es manifesten amb unes pautes diferents a les nostres. Tot això no ens ha de fer sentir superiors, encara que tinguem la pretensió de que nosaltres som superiors a la resta d'espècies vives. És aquesta pretensió de ser superiors el que ens fa deixar de banda que nosaltres els humans som els únics animals capaços d’acabar amb la resta i no per una causa lògica, com podria ser la pervivència de l'espècie que es sentiria amenaçada per una altre espècie, sinó pel fet de generar conflictes pel domini d'un territori i d'uns recursos que nosaltres convertim en riqueses, un concepte abstracte, com el concepte dels diners, que nosaltres els humans i només nosaltres hem desenvolupat.

Cap altre espècie animal mostraria uns comportaments com el que mostren els humans. Cap espècie animal evitaria que l'altre s'alimentés si ell té garantit el mínim per alimentar-se i sobretot cap altre animal destruiria el seu medi natural on viu i d'on s'alimenta, posant en perill la seva pròpia existència. Els humans si que ho hem fet, ho fem i malauradament sembla que ho continuarem fent fins que acabem amb tot. Cap altre espècie animal és responsable d’extingir a una altre espècie animal com ho han fet els humans amb la seva activitat depredadora.



Si realment som individus pertanyents a una espècie que es vol destacar per la seva capacitat de raonament, per la seva consciència en relació a nosaltres mateixos i a la resta d'espècies animals, així com en relació a la nostra posició dins de la Terra hem de canviar actituds, hem de canviar formes de fer, de pensar i de percebre tot el món que ens envolta i deixar d'actuar com els més gran depredador de la Terra, ja que només canviant i transformant serà possible garantir la pervivència de tota forma de vida al nostre planeta.



No sóc militant del PACMA ni crec que ho sigui mai, però aquest spot fet per les eleccions de la Generalitat de l'any 2006 i que va ser censurat pels mitjans de comunicació, expressa molt el sentiment que tinc en aquesta matèria. Els he de felicitar pel seu missatge i com ens remou la consciència.