18 DE JULIOL

Fa tot just 71 anys que un 18 de juliol un grup d'oficials i alts comandaments de l'exércit de la República Espanyola es van sublevar contra la legitimitat d'un govern republicà elegit democràticament.

Darrera d'aquesta sublevació hi havien tot un seguit d'elements de molt diferents procedències ideològiques i polítiques, així al costat de falangistes, hi havien carlins, monarquics alfonsins, republicans de dretes (molts ells votants dels partits republicans de la CEDA de Gil Robles, el PRR de Alejandro Lerroux i la Lliga Regionalista de Francesc Cambó), terratinents, grans capitalistes, bona part de l'alta burgesia, així com l'alta jeràrquia i el clergat de l'Esglèsia catòlica espanyola, a més de tot un seguit de personatges de moltes diferents procedències que creien que la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 era el preludi a l'establiment de la dictadura comunista a Espanya.

Tot plegat ja sabem el que va passar, 3 anys de guerra civil, on les democràcies liberals occidentals van deixar que la República s’ofeguès fent la vista grosa a l’ajut que lliuraven el regim feixista italià i nacionalsocialista alemany als rebels, tot i que existia un pacte signat per les principals potències europees de no intervenir en el conflicte civil espanyol.

La guerra fou perduda per aquells que tenien la legitimitat democràtica i fou guanyada pels insurgents, per aquells que durant quasi 40 anys de dictadura governaren un Estat de facto. Amb la mort del dictador l'any 1975 la "democràcia", encara que fos en aparença i més en formes que no pas en el fons, va tornar a l'Estat Espanyol i el que va passar el 18 de juliol per molta gent va caure en l'oblit.

Enguany el govern pseudo-progresista del PSOE ha plantejat la necessitat d'aprovar una llei de "Memòria Històrica" per tal de recuperar i en els casos que sigui necessari reintegrar la memòria i l'honor de totes i tots aquells que lluitaren en un o altre bàndol. Clarament aquesta llei es més una declaració de intencions que no pas una acte realde recuperar memòries, reintegrar els honors de les persones repressaliades i de revisar tots aquells casos i processos penals on els inculpats van acabar els seus dies davant d'un pelotó d'afussellament o al patibul. Aquesta és una llei amb una façana molt maca, però sense una voluntat real de posar als repressors i als repressaliats en el lloc que es mereixen.

Els motius? Clarament els hem d'anar a buscar a la malanomenada "Transició espanyola", on bona part de l'oposició a la dictadura va haver de pactar amb la classe política d’aquest regim dictatorial, havent de consentir la inmunitat de tots els criminals i els executors de la repressió que al llarg de quasi quaranta anys va caure damunt de tots aquells que s'oposaven al regim dictatorial.

Entre aquests pactes també hi havia l'acord tacit de fer caure l'oblit sobre els aconteixements que van permetre derrocar al regim legitim i democràtic, el republicà i permeteren instaurar al dictador al capdavant d'Espanya.

Bona part de la classe política actual son els hereus directes d'aquells que pactaren la transició espanyola i son molts els poders factics que recorden continuament la necessitar de mantenir les "regles del joc" pactades al llarg de la "Transició", pactes que passen per mantenir la impunitat de tots aquells que participaren activament en el manteniment del regim dictatorial, estiguin vius o morts a l'actualitat, així com la necessitat de mantenir la necessitat d'edulcorar en la memòria col·lectiva el que fou la dictadura (ja sigui amb series de televisió amb molt èxit a l'Estat), o al fet de no voler consagrar dates com el dia 18 de juliol per a reivindicar la memòria de totes i tots aquells que moriren al llarg de la Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura.

El motiu? Crec que en el cas de que dediquessim cada 18 de juliol a celebracions institucionals i civils per tal de recuperar la memòria i recordar el que va esdevenir en aquella data de l’any 1936, així com el que va suposar aquell aixecament militar per la societat espanyola portaria més tard o d'hora el plantejament de preguntes que poden suposar un replantejament de moltes coses i institucions que avui en dia considerem legitimades i consolidades com la monarquia i això sincerament no crec que interessi a la classe política espanyola d'avui en dia.