MITJA LLUNA

L'altre dia l'Anda i un servidor vam anar al cine a veure la darrera pel·lícula de Bahman Ghobadi, el director kurd iraní autor de la més que recomanable "Les Tortugues també volen" on reflecteix la situació d'uns infants kurds iraquis, que en la seva majoria estan mutilats i es troben refugiats al Kurdistan turc, on es dediquen a recollir restes de bombes i mines per les tropes estatunidenques i a viure com poden.

La darrera pel·licula de Ghobadi es diu "Mitja Lluna" (en kurd Niwemang) i tracta en clau còmica, dramàtica i màgica la vida al Kurdistan iraní i en particular les peripècies del ja veterà cantant Mamo i els seus músics, tots ells son considerats "fills" del cantant, per arribar a un concert que han de fer al Kurdistan iraquí.

La pel·licula, que en tot moment vol recollir la visió lírica, coral i musical del món kurd segons el director, món a mig camí entre la realitat més crua i la màgia que no permet a l'espectador separar realitat de ficció, comença amb una escena memorable, on Kako, fidel amic i servidor de Mamo, està fent de "moderador" d'una baralla de galls i abans de que comenci la baralla comença a citar al filosof Kierkegaard: "No tinc por de la mort, ja que quan jo soc aquí, ella no hi és i quan ella és aqui jo ja no hi soc".

La cinta, com totes les cintes de Ghobadi sempre compromès amb la situació del seu poble, el kurd, també parla de la situació de la dona a l'Iran, on la dona no pot cantar davant dels homes i on pràcticament no té cap possibilitat d'exèrcir cap funció pública, fet que reflecteix el director de forma metafòrica al parlar-nos d'una quasi mitològica ciutat on es troben "exiliades" 1.334 dones, totes elles cantants, on es desplaça Mamo a buscar una noia que canta meravellosament.

Son molts els temes que queden reflectits en aquests 107 minuts de pel·licula, l'humor, la vida al Kurdistan, el sentit i significat de la mort a la cultura kurda, la música, els mites màgics, els simbolismes del poble kurd, entre molts d'altres. Sense cap mena de dubte una pel·licula del tot recomanable per aquells que els hi agradi de gaudir d'un cinema diferent, amb un estil diferent i un ritme diferent, a l'estil kurd, un estil tant proper com llunyà de la vella Europa.