Primer de tot sóc conscient del gran dolor que deuen sentir en aquest moment els familiars de les víctimes, per això vull expressar el meu condol a les famílies de les persones que van morir com ha causa de la violència terrorista al Iemen quan sortien de visitar les runes del palau de la reina de Saba.
Aquest atemptat ha commocionat sens cap mena de dubte la societat catalana. Molta gent ha mostrat la seva por davant del suposat "perill" del terrorisme islamista i molts d'aquells que havien d’anar al Iemen han anul·lat els seus viatges. L'agència que gestionava aquest viatge on malauradament han perdut la vida nou persones també ha anul·lat els viatges fins a nou avís, ja que no hem d'oblidar que entre els morts havia un dels fundadors i dels pocs guies que tenia l’agència per anar a aquest viatge.
Anar al Iemen no es que suposi un perill en especial, només que anar en tren i que t’esclati una bomba, anar en avio i aquest que s'estavelli contra un edifici o que estiguis prenent quelcom a un bar a Casablanca o Israel i algun s'immoli emportant-se pel davant a tot el que trobi. Jo particularment si pogués, que no puc anar per motius econòmics, anaria al Iemen o a qualsevol altre dels indrets que he comentat anteriorment i tinc molt clar que no deixaria d’anar per què em parlin de "terrorisme islamista" i m'intentin ficar la por al cos.
La nostra societat està davant d’un perill molt i molt gran i no precisament d'arrel islamista, als quals no identifico com a causants de la actual situació, sinó estem davant del perill que les "nostres" autoritats en nom de la nostra "seguretat" i d'un perill que ells només el veuen ens vagin cada cop més i més retallant les llibertats i actuïn com Estats Totalitaris.
De la mateixa forma que les classes oligàrquiques alemanyes van estendre sobre la població alemanya la idea de que per aturar el perill que suposava el comunisme s'havia de donar suport al nacionalsocialisme, ara les oligarquies capitalistes ens diuen que per lluitar contra el perill que suposa el terrorisme hem de cedir en les nostres llibertats, hem de doblegar el cap davant d’un Estat cada cop més totalitari.
Que no comptin amb mi en tot això, perquè el muntatge que hi ha darrera de tot això és bestial. Ens parlen d'un perill, de tant en tant es desallotja una terminal d'aeroport i es parla d'activistes islamistes a les nostres ciutats.
La por s'estén d'una forma increïble, sense que cap de nosaltres pugui fer res, ja que ens paralitzen les seves històries de por, és el perill invisible, el més mortifer. Sembla com si un dia s'hagin d'aixecar tots els immigrants que viuen entre nosaltres i matar-nos. Això entre d'altres coses el que permet és estendre la xenofòbia i el racisme pel món sense que tots aquells que clamen per l'enteniment, ja no entre civilitzacions, sinó entre essers humans es quedin sense veu davant del crit de la por.
Tot i que lamento les morts de les persones víctimes de l’atemptat al Iemen, he de dir que a nosaltres ens sobten aquestes pel simple fet de que són compatriotes nostres, persones que vivien entre nosaltres, però no ens sobta la quantitat enorme de persones que moren diàriament arreu del món no per una violència que no gosem dir "terrorista",
però que sense cap mena de dubte és molt més terrorista que la que poden causar aquells que s'immolen en una creença esbiaixada del que pot ser una creença religiosa. La violència que exerceixen els països capitalistes i unes multinacionals que controlen els poders fàctics (poder polític, poder mediàtic, poder econòmic) d’aquests països per mirar d’extreure els recursos d’uns països com Iraq, Afganistan entre d'altres també és una violència terrorista, però en aquest cas aquestes víctimes, en molts casos civils innocents, són qualificades de “víctimes col·laterals”. Les mateixes víctimes col·laterals causades pels bombardejos de la OTAN a Sèrbia, dels bombardejos dels britànics i dels nord-americans a Iraq, a l’Afganistan o a qualsevol lloc del món on intervinguin.
No poden haver dos categories de víctimes, les nostres que en aquest cas són de primera categoria i que ens commocionen i les de segona categoria que són les d’aquells països, víctimes com a conseqüència de les accions per implantar un "nou ordre" mundial per part dels poders capitalistes.
De la mateixa forma que nosaltres demanem explicacions i volem saber quins han estat els culpables dels assassinats al Iemen, hauríem de voler saber quins són els culpables i els responsables de les morts de persones a Iraq, a Afganistan, a Sudan, a Txetxenia, a Palestina i a qualsevol part del món on s'assassini de la mateixa forma, o és que realment ens pensem que els "bombardejos selectius" no són actes terroristes? Potser per nosaltres no, ja que no els patim, però per aquells que són víctimes i pels seus familiars aquests actes també són actes terroristes. No pensem que el fet de bombardejar des d'un avió o llençar un míssil no és més terrorista que aquell que està disposat a immolar-se personalment per causar víctimes.
Si el que volem realment és viure en pau hauríem de deixar d’empassar-nos els seus missatges de la por i el terror que ens intenten provocar els nostres dirigents des de totes bandes i començar a demanar-lis responsabilitats davant de la gran quantitat de morts que són víctimes al món per part de la violència terrorista capitalista i d'Estat. En aquest cas ems hem de preguntar com és possible que haguem arribat a aquest punt. Qui surt realment beneficiat de tot aquest clima d'histèria col·lectiva? Com pot arribar una persona desesperada a immolar-se per tal de crear víctimes?. Potser si deixem de matar-los, potser si deixem d'explotar-los, potser si deixem de tenir-los com a terroristes, potser si els hi deixem de donar-lis la única sortida d'immolar-se, potser si deixem d'intervenir en les seves vides, potser serà possible la convivència, ja no entre religions ni civilitzacions, sinó entre essers humans.
Si no som capaços de plantejar totes aquests preguntes i fer que els nostres dirigents dirimeixin responsabilitats no ens hauríem d'escandalitzar i alarmar-nos davant d'actes com els tristament esdevinguts darrerament a Londres i al Iemen i només ens quedarà plorar a les nostres víctimes i desitjar que arribi el dia en que els humans siguem capaços de poder solucionar realment tot allò que ens fa que ens matem els uns als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada