Fa poc em vaig llegir un llibre d'un dels mestres de mestres de la Història, em refereixo a Carlo Maria Cipolla. Economista i historiador italià, un dels referents historiogràfics de la Itàlia del segle XX, propulsor de la "micro història" i sense cap mena de dubte un dels darrers grans historiadors europeus.
Carlo M. Cipolla va escriure fa uns anys un parell d'escrits que van circular en el seu cercle més íntim d'amics. Al cap de poc temps aquests escrits transcendiren més enllà i es varen arribar a publicar sota el nom de "Allegro ma non troppo". Aquest és el llibre del que vull parlar. Es un llibre curtet, que en un parell de tardes es pot llegit fàcilment.
D'una banda tenim un tractat del tot hilarant com les especies i més concretament el pebre van provocar canvis del tot irreversibles a l'economia i la societat de l'Europa medieval, essent aquest un dels elements d’industrialització que permetrien el desenvolupament d'Europa.
L'altre tractat és prou èxplicit ja només pel seu títol: "Teoria de l'Estupidesa Humana".
En aquest tractat ens planteja de forma científica, tot establint un seguit d'axiomes, com els éssers humans sovint menystenim als estúpids, un col·lectiu segons Cipolla més poderós que el Complex Militar Industrial. Per això estableix set principis que sempre es repeteixen i que ens ha de fer ser conscients de la perillositat dels estúpids com a col·lectiu altament perillós.
Aquesta és una lectura més que recomanable, sigui un o no historiador o li agradi o no la Història. Una lectura en clau d'humor que ens pot fer descobrir més enllà els trets definitoris d'alguns mega líders mundials i la seva més que supina estupidesa, que el mestre Carlo Maria Cipolla apuntava molt encertadament, tot fer-ho en clau d'humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada