PACTES, QUE IDEA!

Fa quasi dos mesos i mig a Nafarroa van haver eleccions forals per tal de decidir el govern foral. La força política més votada fins el moment, UPN (Unión del Pueblo Navarro) no va aconseguir la majoria absoluta que li permetria governar en solitari la Comunitat Foral. La segona força política més votada va ser Nafarroa Bai, coalició política integrada per diferents partits polítics, Aralar (una escissió de Batasuna que ha condemnat la lluita armada que porta a terme ETA), PNV-EAJ i EA entre d'altres. Nafarroa Bai va desplaçar en aquestes eleccions al PSN-PSOE (Partido Socialista de Navarra) com a segona força política de Nafarroa, cosa ja d'entrada que no va fer molta gràcia als capitostos del PSOE.



L'interrogant que es va obrir ençà de les eleccions forals sobre quina seria l'actitud del PSOE en el cas de Nafarroa. Aquesta situació es va aclarir ahir amb la declaració que va fer el secretari d'Organització del PSOE Jose Blanco al contradir la decisió que va prendre fa uns poc l'executiva del PSN de pactar un govern foral amb Nafarroa Bai i Izquierda Unida, posant en entredit el suposat federalisme de Rodriguez Zapatero. La imposició de que el PSN doni el govern foral a UPN crea una situació sense precedents que a hora d’ara es dificil de predir pel què fa el futur electoral de la marca electoral del PSOE a Nafarroa, o sigui el PSN, més quan bona part de la seva executiva s'ha mostrada obertament partidaria de pactar un govern de "canvi" amb Nafarroa Bai i IU i han titllat la decisió presa per la Comissió Executiva del PSOE "d'equivocada", tot i que l'acataran per allò que diuen "lleialtat" a les directrius que marca Madrid a totes les seves sucursals regionals o autonòmiques.

Però el més perillòs de tot és que ja no es tracta d'una decisió presa per aillar a una formació política com Batasuna, que s'ha negat a considerar terrorisme la lluita armada que porta a terme ETA i per tant no la condemna, sinó que es tracta de negar la possibilitat de que forces polítiques que si que han acceptat els principis maniqueistes que regeixen la política espanyola, com el PNV, Aralar, EA o IU puguin accedir a formar un govern d'unitat al capdavant de Nafarroa. Això posa en evidència el doblegament del PSOE als principis maniqueistes que defensa el PP i donen validessa a la visió unificadora i uniformitzadora que els populars tenen sobre Espanya, visió que col·loca quasi al marge de la llei a tots aquells que aspiren a assolir un futur de llibertat i independència per vies democràtiques, més quan el PP ha tingut la poca vergonya de declarar que permetre l'entrada d’Aralar al govern foral era "permetre l’entrada de Batasuna i d’ETA" al govern de Nafarroa.

Com si la cosa no anès amb ells i pensant més amb el possible efecte que podria tenir la formació d'un govern d’unitat a Nafarroa, més quan falta menys d'un any per les eleccions espanyoles, el PSOE ha demostrat que realment no tenen una visió pròpia pel que fa la construcció d'un Estat Espanyol de caire federalista, deixant més que clar que el suposat federalisme de Zapatero no és més que una de les moltes maniobres electoralistes i d'imatge que el president espanyol a portat a terme ençà accedí al capdavant del govern. De la mateixa forma que va tenir la poca barra de dir que respectaria integrament l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, per posteriorment deixar-lo reduit a una mena de "plamfet" que no tenia res a veure amb l'original, ara Zapatero amaga l'ala pensant més a la factura que hauria de pagar en el cas de que els socialistes navarresos pactessin la formula de govern més reclamat des de diversos sectors de la societat civil de Nafarroa.

De nou se'ls ha vist el llautó i un cop més s'han caigut les caretes, la via federalista que en el seu moment va defensar Zapatero ja ha mort abans de començar a caminar. Aquest és en definitva el veritable esperit espanyolista d'un PSOE que ja dona per bó el model uniformitzador defensat pel PP. En altres contrades alguns partits haurien de prendre bona nota del que ha passat a Nafarroa per tal de decidir els seus pactes post-electorals i a qui fan president, encara que fos de l'escala de veins. Això si que seria una bona idea!