NI UN CENTAU DE $!!

Fa un parell d'anys varem assistir atonits a la inundació de Nova Orleans i a les imatges que ens mostraven com les autoritats estatunidenques es mostraven del tot incompetents per evitar un desastre sense precedents, deixant sense cap mena de cobertura a milers i milers de ciutadans que veien com l'aigua, el fang s'emportaven pel davant el seu "somni americà". El clam de bona part de la societat dels EUA va posar en evidència la incapacitat de l'administració Bush en gestionar la crisis humanitaria provocada pels efectes del Huracà Katrina. Les imatges de milers de persones deixades literalment a la seva sort a Nova Orleans recorrien el món. Hom es preguntava com era possible que els delinquents i els violadors campessin lliurement atacant als refugiats als indrets preparats per concentrar-los mentre es reinstaurava la situació, mentre les autoritats locals i estatals es mostraven del tot desbordats pel drama humanitari.

Han passat dos anys, les imatges ja formen part dels arxius, però encara hi han milers de persones que encara no han recuperat les seves llars i segons molts els experts que apunten que la situació esta lluny de considerar-se normal. Clarament els més perjudicats han estat aquells que per posició social des del bon principi es va veure que serien els més perjudicats. Però ara ha arribat la noticia que posa en evidència la clara indefensió dels més desvalguts en aquest drama: un jutjat federal ha considerat que tots els afectats pels efectes del Katrina no tenen dret a rebre cap mena de compensació econòmica per tot allò que van perdre ara fa dos anys. El motiu? El tribunal federal ha considerat, fent una interpretació que defensa els interessos de les corporacions asseguradores, que no han de cobrar un duro. Com es diria a les Espanyes "Ajo y Agua", mai millor ben dit, sobretot pel què fa referència al "Agua".

Resolucions com aquestes sembla que nomes son possibles als EUA, on els poders fàctics que han representar els drets de la ciutadania ja fa temps que s'han doblegat als interessos corporatius de les multinacionals, posant en evidència que avui més que mai als EUA el "somni americà" nomès es somni per aquells que tenen el suficient poder econòmic per controlar els poders de l'Estat, mentre a la resta el seu somni sovint acaba esdevenint un autèntic malson, sinó que els hi preguntin als milers de persones que han vist com es quedaven sense poder cobrar les compensacions econòmiques que els hi corresponen, més quan hem de tenir en compte que aquell drama humà es pot imputar més a la manca de diligència de les autoritats que no pas per una negligència dels afectats. Però els afectats no representen cap mena de poder corporatiu capaç de derrocar governants, nomès són persones corrents que per l'administració Bush, tal i com ja va demostrar quan va produir-se aquesta desgràcia, no compten en res, possiblement en el fons no deuen ni existir pel president estatunidenc.