dijous, d’agost 30, 2007

DIALÈCTICA NACIONAL O HI HA VIDA? (PART I)

Fa uns dies el Secretari General d'Esquerra (abans dita ERC) Joan Puigcercós feia unes declaracions on deixava ben clar que segons la seva opinió dins del independentisme català no hi havia vida ni espai (suposo que es referia a espai electoral i físic) per cap altre formació política. Ho deia clarament en referència a les paraules formulades pel seu antic deixeble i ara rival Joan Carretero, líder de la corrent interna "Reagrupament.cat", que va dir que si Esquerra no canviava la seva estratègia podria sortir un altre partit dins del independentisme. Clarament Puigcercós va deixar ben clar que això no ha estat, ni és, ni serà possible. Per fer-ho va treure vells fantasmes de l'armari, com el Partit per la Independència, darrera mostra dels trànsfugues polítics d'aquest país, per dir clarament: “"Veieu! Aquests creien que hi havia espai i res de res!".

El senyor Puigcercós ha actuat com un autèntic Sheriff de Western, de fet per un moment em va semblar veure a Wyatt Earp a OK Corral dient: "Foraster, aquí no hi ha espai pels dos". Però ell potser no ha estat prou conscient de les seves paraules i sincerament crec que ha comès un petit error al confondre tot el independentisme amb Esquerra.

Que ha Esquerra no hi hagi més espai per cap altre líder com ell no ho poso en dubte, en tot cas aquest és un afer que pertoca als militants d'Esquerra i no pas a mi. El que si és cert és que el senyor Puigcercós i els seus deixebles han integrat un aparell polític que els hi ha permès controlar el seu partit ja des de fa un temps. El senyor Carretero ho sap molt bé, ja que ell en va formar part durant molts anys d'aquest aparell.

Ara bé, que el senyor Puigcercós controli tot el que passa a Esquerra no vol dir que controli tot el que passa al món del independentisme, així com les seves pulsions vitals fins al punt que es permet dir que no hi ha vida més enllà d'Esquerra. Em sap greu contradir-lo senyor Puigcercós, però si que hi ha vida més enllà d'Esquerra. Potser no hi ha espai pel senyor Carretero i aquells que discrepen de vostè dins del seu partit. Vostè juga a la confusió, per mirar de confondre al personal. Però no, a aquestes alçades de la pel·lícula no ens ensarronarà.

Li diré d'una altra forma. Dins d'Esquerra no hi és tot el independentisme català. Malament aniríem si fos així. Tampoc tots els que estan dins d'Esquerra són independentistes.El món independentista català és un món plural, divers i si vol inclòs li accepto que em pugui dir que fraccionat, ple de profetes sense deixebles, de capelletes i d'hortets. Però sobretot el independentisme català està ple de mil i unes tendències i formes de veure el món, totes tirant en un mateix sentit (amb més o menys encert) vers la nostra fita en comú que és l'alliberament nacional.

Esquerra dins del independentisme ha estat una força fins fa ben poc preeminent, no li negaré pas. El fet de ser un partit amb representació parlamentària li feia ser una eina molt útil pel independentisme català. Però crec que malauradament el seu partit és cada cop menys eina i començar ser més un pes mort per tot el independentisme. Li dic això perquè el seu gir sobiranista li allunya de les seves antigues posicions independentistes, que son aquelles que li van permetre ser a Esquerra el que és avui en dia. No ho oblidin pas, l'any 2004 el seu partit encara era independentista. Avui en dia ho és una mica menys.

Amb les seves declaracions confirma el mal auguri que alguns independentistes podien tenir. Aquesta sospita no és una altre que el fet que el seu partit ha renunciat implícitament a la independència de Catalunya al canviar el terme independentisme per sobiranisme i la Independència de Catalunya per la Sobirania de Catalunya. De nou ens intenten vostès ensarronar, d'una banda l'he de dir que aquests dos termes poden semblar el mateix però estan lluny de voler dir la mateixa cosa. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana la definició de Independentisme vol dir: "Moviment que cerca la independència d'un poble, un país, una nació" i la definició de Sobiranisme és la "Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder". Catalunya pot ser independent i estar dins d'Espanya? No. Catalunya pot ser sobirana i estar dins d'Espanya? Si. Com? Dins d'un estat federal, que doni ampli autogovern als seus integrants, reservant-se només algunes atribucions com els afers exteriors i poca cosa més.

Ja hem vist que Independentisme i Sobiranisme no són el mateix, com no ho és Sobiranisme i Nacionalisme (aquesta serà la propera parada del seu partit), tot rebaixant i rebaixant el contingut de les seves reivindicacions. Aquest és el camí que vostè i els seus han decidit agafar, però no és el camí del independentisme català senyor Puigcercós.

Dins del seu partit no hi ha espai i vida pel pensament diferent. L'eficient aparell que controla vostè col·loca a l'extra radi del seu partit a tots aquells que no combreguen amb les seves doctrines del pensament únic. Dins del independentisme català si que hi ha vida i espai. De fet vida hi ha molta, moltíssima, molt més que fa uns anys. Vol proves? Jo li donaré. Ha sentit parlar de les CUP? Potser no, ja que vostè és d'aquelles persones que parlen i no escolten. El soroll de les seves paraules sovint no li deixen sentir el remor que prové d'allà on realment si que hi ha vida.

Allà on vostè creu que hi ha un terreny erm o on directament creu que no hi ha res, hi han persones que formen part del poble planer. Persones que volen treballar poc a poc, en silenci i sense fer soroll per anar creant alternatives reals i eficaces. Alternatives que siguin prou fortes per quan els polítics d'aquest país llencin la tovallola, persones que no estaran ni estan disposats a vinclar-se davant de res ni acceptar que algú liquidi el nostre país.Senyor Puigcercós, espero que ja s'hagi adonat compte de la imprudència de les seves paraules, perquè tots aquells que som independentistes i ens estimem a Catalunya i no estem dins del seu partit si que estem vius, de fet estem ben vius.