JO

Una de les darreres propostes cinematogràfiques més interessants que ha produït l'indústria catalana és el film del director mallorquí Rafa Cortes, que amb el títol de "Jo" i amb guió del propi Rafa Cortes i de l'actor català Àlex Brendemühl (el seu és pare alemany) tractat d'analitzar la construcció de la pròpia personalitat i del nostre "jo" a partir de presuposits que no ens questionem.

La trama es senzilla i fins i tot recorrent,però no per això deixa de ser interessant. Un treballador alemany, Hans, es trasllada d'Alemanya a un poble indefinit de Mallorca per treballar fora temporada com a majordom/ma d'obra d'una parella excèntrica formada per una alemany, que ha "robat" la identitat al anterior inquilí de la seva finca, un tal Tanca, i una mena de pintora molt istriònica.

Ja des del primer moment comença a obsesionar a Hans l'ombra d'un omnipresent treballador que l'ha precedit tant en la seva feina com en el seu apartament, alemany i de nom Hans també, fet que crea un cert suspens al respecte de la identitat d'aquest personatge que no apareix ni un sol minut a la pel·licula, però que va tormentant al protagonista fins que aquest arriba a entrar en crisis i replantejar-se la seva pròpia identitat.

Una pel·licula, molt interessant, amb un ritme lent i pausat, amb una llum, uns personatges autòctons que semblen psicopates i uns paisatges que tot i poder ser paradisiacs son del tot tètrics. Sense cap mena, una proposta interessant, amb un argument psicològic que parla sobre la construcció de la personalitat d'un mateix.