IN MEMORIAM

El dissabte 11 d'agost trobaven el cos sense vida i l'ex-senador Lluïs Maria Xirinacs a un bosc del Ripollès. Segons apunten algunes tesis havia decidit suïcidar-se com a única sortida a la seva situació d'opressió dins d'una nació ocupada i sotmesa, així com per posar en evidència la més que manifesta covardia d’una classe política doblegada als interessos del sistema.

Des d'aquí el meu més sincer reconeixement per la seva tasca en defensa de la llibertat de la nació catalana i dels pobles oprimits del món. Crec que la figura de Xirinacs a mesura que passin els anys tindrà el reconeixement que en vida molts i molts li han negat.

Fa uns anys vaig tenir la possibilitat de parlar amb ell personalment. Em va semblar una persona descomunal, una figura política de les que no hi ha, però també em va semblar que era una persona incompresa per una gran majoria dels seus conciutadans, a més de tenir uns principis morals i ètics que el feien una "rara avis" en mig d'una jungla d'animals que no tenen cap mena de respecte l'un per l'altre.

Desprès de parlar amb ell, alguns dels companys del moment es van referir a ell com un "il·luminat" i un "freaky". Alguns d'aquests que es referien així a l'ex-Senador avui en dia tenen responsabilitats polítiques en determinats estaments com ajuntaments o al Parlament d'aquest petit país i s'han omplert aquest dies la boca de lloances i paraules boniques destacant tot tipus de virtuts del finat. Ja se que no descobriré res al respecte si dic que sempre és la mateixa cançó: a un en vida el massacren per desprès en la mort lloar-lo.

Jo vaig preferir callar en aquell moment i no aventurar-me a fer qualificacions de cap mena. En tot cas Lluïs Maria Xirinacs em va semblar un profeta en mig del desert, que caminava sol i el que és pitjor, sense ningú que el volgués escoltar i seguir. Ja se que hi ha gent que l'ha escoltat i l'ha tingut en consideració, però crec realment que amb en Xirinacs el poble català ha fallat i no ha estat a l'alçada de les circumstàncies.

Com sols passar amb els pobles, potser els catalans hem estat miserables (i com no jo també m'incloc) i ens ha faltat valentia i consciència per valorar a un personatge que hauria pogut estat cabdal per poder assolir la nostra independència com a poble. Ell cansat de lluitar ha decidit marxar i amb aquest fet ha posat en evidència les nostres misèries individuals i col·lectives.

Realment a la majoria de la classe política d'aquest país li ha importat molt poc el traspàs d'en Xirinacs, tal i com han demostrat la majoria, incapaços de dir una sola paraula de reconeixement ja no per la seva figura política, sinó per la seva vàlua i dimensió humana.
La majoria de la ciutadania desconeix la seva figura i la seva obra, així com la seva lluita personal. Per tant els postulats defensats per Xirinacs en vida i també en el moment del traspàs son aliens als d'una majoria preocupada per temes més "importants" dins d'aquesta meravellosa societat de consum.

In Memoriam d'en Lluïs Maria Xirinacs aquells que estimem el poble de Catalunya i anhelem el seu alliberament hem de lluitar i no cessar mai fins a arribar allà on Xirinacs i tants d'altres lluitadors per la llibertat i la justícia social volien arribar. Ho hem de fer per ell i tots aquells que han donat llurs vides en defensa de Catalunya.